El nostre logotip

El nostre logotip

dijous, 17 de setembre del 2020

Gorges de La Fou d'Arles sur Tech (França) 02/05/2014

Les Gorges de La Fou d'Arles sur Tech situades a la comarca de Vallespir, Pirineus Orientals, França. Agradable recorregut de 3 quilòmetres de distància (anada i tornada) i amb un desnivell acumulat de només 157 metres, és presenta com una excursió molt fàcil per poder anar amb nens, el temps total del recorregut es d'aproximada-ment 1:45 minuts i la dificultat es baixa.

Aquestes Gorges de La Fou són un canyó de 1.739 metres de longitud que l'aigua ha anat excavant a la roca calcària durant centenars de milers d'anys. El canyó té una profunditat mitjana de 200 metres i en alguns trams arriba als 250 metres. La característica principal que fa que aquestes gorges siguin tant espectaculars és la seva estretor en alguns trams, aquesta estretor no supera els 70 centímetres, essent unes de les més estretes del món. Gràcies a la passarel·la metàl·lica que hi ha instal·lada, es poden visitar aquests 1.500 metres de canyó. Durant el recorregut trobarem punts d'observació i alguns rètols on s'expliquen les característiques geològiques del canyó, la seva història així com informació sobre les plantes i vegetació en general que hi podem trobar.

Comentar breument que aquestes gorges només estan obertes al públic d'abril a novembre, per més informació sobre les dates exactes i horaris consultar l'oficina de turisme de l'Alt Vallespir. Tel. 04 68 39 11 99 o bé al email: info@tourisme-haut-vallespir.com.
L'ús del casc és obligatori, ús faran entrega allà mateix abans de començar el recorregut. Cal dir que aquesta excursió és apta per a tots els públics, ideal per fer en família amb nens.

Per arribar en cotxe fins a les Gorges de La Fou cal resseguir la carretera D-115 en el tram que hi ha entre Arles i Prats de Molló. A tan sols 2 quilòmetres d'Arles hem d'agafar una pista asfaltada que s'enfila pel vessant de la muntanya. Trobarem un gran cartell on ens indica "Gorges de La fou", al cap d'uns 500 metres arribem a l'aparcament que és gratuït, l'entrada a les Gorges es de pagament. Els preus eren els següents: Adults 10 euros, nens 5 euros i nens de menys de 5 anys entrada gratuita.













































Temps total del trajecte: 1:45 minuts
Desnivell acumulat: 157 metres
Distància total: 3 quilòmetres
Dificultat: Baixa


Nota: No disposem del track d'aquesta ruta (però no cal amoïnar-se, el recorregut és lineal i ven senyalitzat, no té cap pèrdua i tampoc hi ha opció de fer cap altre camí).


dimecres, 16 de setembre del 2020

Estanys i Pic de Tristaina (2.876) - (Andorra) 17/07/2015

Estanys de Tristaina i Pic de Tristaina (2.876m)


Sortim des de darrere de l'edifici, remuntant per la Costa de la Coma del Forat cap a un pas en un turó rocós baix (15min - 2.330m) que limita pel sud amb l'Estany Primer de Tristaina. Sense baixar-hi, s'efectua un trajecte que, mitjançant la senyalització de color groc i algunes fites, progressa faldejant una bona estona en direcció al nord pel vessant oriental de la serra de Tristaina. Un rètol informa del trencall cap a l'estany de Creussans. El sender entretingut es prolonga en una audaç travessia, resolent tota mena d'obstacles en forma d'alts i baixos per monumentals pedreres penjades, trams herbats descansats, breus passos crucials, etc. Tot plegat està amenitzat amb unes vistes singulars. Transcorre el temps i al nivell d'una pedrera (1h 25min. - 2530m), abandonem el sender principal quan comença a perdre cota cap a la capçalera del gran estany que hi ha als nostres peus. Un vistós molló de pedres ens apunta la discreta arrencada d'una traça incerta que va progressant en direcció al nord-est amb la referència escassa d'unes poques fites. Acabarem en un ascens obligat entre l'herbei, seguint una successió d'empremtes esglaonades que, a priori, semblen no conduir a cap lloc concret de la cresta.

Estem al Portell de Costa Rodona (2h 25min - 2.667m), aquí dalt, al peu del pic de Tristaina, que ascendirem en pocs minuts, es fa notar la singular vista cap a les conques lacustres d'ambdós vessants. Sens dubte, és el paisatge estrella de l'itinerari. Des d'aquest enlairat pas situat a l'oest del cim, s'emprèn la cresta sense obstacles remarcables, seguint unes fites i un rastre de pas existent. S'esquiven uns primers ressalts per la dreta i, més enllà d'uns passos aeris senzills, accedim al pic de Tristaina (30 min. - 2.876 m). Un cop a dalt del cim el panorama lacustre de les dues comarques que divisem a vol d'ocell resulta extraordinari. Fins i tot veiem el refugi de l'Etang Fourcat al fons. Un munt de cims que criden la nostra atenció, entre els més destacats trobem la Pica d'Estats. Aprofitem per fer les fotos del cim conquerit i ens mengem l'entrepà que dúiem per esmorzar, després de l'esforç la gana prem!

Un cop menjat l'entrepà i després d'haver gaudit de les meravelloses vistes del nostre estimat Pirineu ens disposem a realitzar la baixada, desfem uns metres la cresta del cim per anar a trobar un camí que sembla baixar molt directe direcció a l'estany de Mes Amunt, anem trobant marques grogues i algunes petites fites de pedra, el camí es força visible degut al pas mateix de la gent. Aquesta baixa ens conduirà cap al Port de l'Arbella, però sense arribar, ja que abans d'arribar-hi el camí trenca a la dreta directe a l'estany de Mes Amunt. Algun tram del camí és costerut, polsós, pedregós i esllavissat. Trobarem uns rètols de fusta clavats a una gran roca on ens indicaran dos possibles direccions, Pic de Tristaina o Estany i Refugi del Forcat, seguim baixant uns metres pel camí i trobem un altre rètol, aquest tot de fusta, que ens indica dos possibles direccions, Port de l'Arbella o Circ de Tristaina (3h 10min - 2.467m).

A partir d'aquest punt la ruta molt freqüentada a l'estiu, discorre cap al sud, per les vores orientals dels estanys. Farem una aturada a l'estany de Mes Amunt per remullar els peus, l'aigua tot i ser ple Juliol es força freda, trobem algunes families amb nens que també fan el mateix, la canalla s'ho passa d'allò més bé. De pujada a l'estany del Mig varem veure alguns pescadors. Un cop remullats el peus continuem el nostre camí de baixada, el cel es ara força tapat i comencen a caure les primeres gotes, traiem l'impermeable de la motxilla ja que la pluja comença a ser important.

De tornada cap al punt d'inici del nostre itinerari arribem a l'estany del Mig (3h 25min - 2.340m), ara aquest estany i l'estany Primer ens queden a la nostra esquerra ja que hem fet un tomb a la dreta entre l'estany de Mes amunt i l'estany del Mig travessant un bonic pont de fusta. Al nostre pas ens anem trobant amb unes quantes vaques pasturant, també divisem més avall alguns cavalls. Ràpidament arribem a la primera bifurcació que varem trobar a primera hora del matí a l'inici de la ruta, recordem que hi ha un rètol indicatiu on senyala possibles direccions, Estany del Mig i Estany de Mes Amunt o Circ de Tristaina i Estany de Creussans (3h 30min - 2.360m). Ara ja només ens queda l'últim tram abans d'arribar al pàrquing de l'àrea de serveis de la Coma aproximadament 15 minuts més tard.











































 
 





  














  



 










 

 

  










 














Distància total: 7.899 quilòmetres
Temps total de la ruta: 6:04 minuts
Temps aturats: 2:17 minuts
Desnivell positiu: 610 metres
Desnivell Negatiu: 685 metres
Molt important: recordeu sempre que els nostres temps són orientatius d'acord, si ús i fixeu bé, el temps total sempre es força elevat, pel fet que nosaltres fem moltes aturades. Anem sempre a gaudir i no pas a fer el millor temps. El temps total no és el mateix que el temps en moviment.

Pots trobar la ruta al Wikiloc aquí


A tenir en compte:

Situació: Parròquia d'Ordino
Població de referència: el Serrat
Accés: després d'Ordino, per la carretera general CG3, passarem el Serrat en direcció a l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís, fins a l'edifici de serveis de La Coma, on hi ha un bar-restaurant i una zona d'estacionament.
A destacar: al començament de l'estiu, el passatge del portell de Costa Rodona presenta congestes escarpades pel seu costat nord. El passatge del port de l'Arbella entrant a Andorra també té una inclinada congesta al final, a més a més d'altres punts intermedis com una estreta canal més enllà de l'Estany Forcat en direcció al de la Goella.