El nostre logotip

El nostre logotip

dimecres, 9 de maig de 2018

Castell de Castellcir o Castell de la Popa, Castellcir, Moianès 22/04/2018

Introducció:

Castell de Castellcir o també conegut com a Castell de la Popa, nom al·lusiu a la forma del penyal que fa la seva base, ens recorda a la popa d'un vaixell. Aquest Castell està situat al terme municipal de Castellcir a la comarca del Moianès i és d'estil romànic. Es troba documentat des de l'any 1014 i està inscrit en el registre de Béns Culturals d'Interès Nacional del patrimoni català i en el de Béns d'Interès Cultural del patrimoni estatal.

Arribar en cotxe:

Ens acostarem fins al poble de Castellcir fent servir la carretera C-251 que travessa Cardedeu i ens porta cap a Granollers, després agafarem la C-1415b que ens condueix fins a Caldes de Montbui, a la rotonda girem a la dreta per continuar per la C-59, travessem Sant Feliu de Codines i continuem fins que arribem al poble de Castellterçol, en aquest punt girem a la dreta per continuar per la carretera de Castellcir/B-1310 i de seguida arribem al petit nucli de Castellcir. Un cop al poble ens dirigim a la plaça de l'Abat Escarré, trobarem un pàrquing tot just davant una escola per estacionar el cotxe, el punt de sortida de la ruta és allà mateix.

El Recorregut:

Un cop estacionats ens preparem per iniciar la passejada fins al Castell de Castellcir, al costat del col·legi trobem uns cartells on veiem la distància fins al nostre destí (3 km al Castell). Veiem un camí ample que fa baixada, no l'agafem aquest, sinó que baixem per un corriol que surt a la seva esquerra i que ens evitarà fe mig quilòmetre de més. El corriol de seguida desemboca al camí principal tot just a un revolt, aquest camí s'anomena el Camí del Castell, seguim baixant i passem pel davant de la Casa de Can Manel. Un gos surt al nostre pas, no fa res, només s'assegura de què no som una amenaça, continuem pista avall. Es ven d'hora així que fa una frescor que la veritat, jo personalment agraeixo, al cap d'uns minuts de continuar per la pista principal arribem a una cruïlla.
Si agafem el camí a la dreta, anirem a l'església de Sant Andreu de Castellcir hi ha l'esquerra, continuem direcció el Castell de la Popa, nosaltres a l'esquerra, cap al Castell. La pista suavitza i anem planejant fins que arribem a un desviament "Ca l'Antoja", agafem el camí de l'esquerra, ja que el de la dreta travessa aquesta Masia i veiem que el pas és restringit. De seguida els dos camins és torna'n a ajuntar un cop hem passat la Masia i només cal continuar per la pista principal. Al cap de poca estona arribem a un nou desviament, seguim per la nostra dreta (veiem una tanca metàl·lica), l'hem d'aixecar per poder passar, després la tornem a deixar com estava i continuem caminant. Al cap de no res arribem a una zona més oberta, la riera de Castellcir ens queda a la nostra dreta, observem camps de conreu a les dues bandes del camí.
En aquest punt més obert trobem un "hitos" de pedra que cal seguir, hi ha bestiar a les dues bandes del camí, de sobte veiem que un bou amb unes banyes enormes be cap a nosaltres, comencem a caminar més ràpidament, el bou colla més encara. Cal dir que ens vam espantar una mica, jo vaig agafar un tros d'arbre que estava caigut a terra per si de cas. Anem amb la gosseta i la duem lligada, potser ha vingut cap a nosaltres per aquest motiu o simplement perquè s'ha pogut sentir amenaçada o volia protegir els seus petits que eren a l'altra banda del camí, el cas és que ens vam haver de ficar entremig dels arbres desviant-nos del camí uns metres. Per sort tot va quedar en un ensurt i vam poder respirar tranquils per continuar la pujada al Castell. El camí es converteix en un estret corriol, la pujada es comença a fer més evident, estem pujant pel mig del bosc, en algun tram només i cap una persona, trobem algun arbre caigut al mig del corriol, imagino que per culpa de les tempestes de dies enrere i el mal estat de molts arbres que són mig podrits. En qüestió de mitja hora o una mica menys arribem a les ruïnes del Castell, abans però, el corriol fa un parell de siga sagues i observem antigues restes de murs de pedra, aquest devia ser el camí principal que donava accés a la fortalesa.
Un cop hem fet l'esmorzar a l'esplanada del Castell i gaudit de la seva visita desfem tot el camí de pujada, arribem al punt on hi havia el bestiar, per sort no hi són ara!! Observem que a la nostra dreta hi ha un antic mur de pedra que s'eleva uns metres amunt, aquestes runes són conegudes com a la "Torrassa dels Moros" i es creu que pot tenir relació amb el Castell. No ens apropem a veure-la, ja que és molt tapada per la vegetació i a més a més hauríem de travessar els camps de conreu. Tornem a passar per la tanca metàl·lica i una mica més endavant per la Masia de Ca l'Antoja novament, recordeu de no creuar pel mig. Més tard arribem a la cruïlla que ens indica l'església de Sant Andreu de Castellcir, girarem a l'esquerra per anar a veure-la. Caminarem només 600 metres i ja hi serem, abans creuarem la riera de Castellcir i veurem una gran Bassa d'aigua a la part dreta del camí, aquesta Bassa rep el nom de "Bassa Petita".
Cal dir que la visita resulta força ràpida, ja que l'església i el cementiri són tancats i la casa de la Rectoria també, aquesta última es troba en un estat de conservació força dolent, sembla que està en d'esus. Llegim el cartell d'informació de l'església i marxem. Desfem el camí, arribem novament a la cruïlla i girem a l'esquerra direcció Castellcir, ja només ens queda recórrer 1,5 quilòmetres per arribar al punt d'inici. Passem pel davant de la casa de Can Manel (ens queda a la dreta), el gos de la casa torna a sortir al nostre pas, el saludem i continuem pista amunt, al revolt que trobem uns metres més endavant veiem el corriol a la part dreta del camí, l'agafem i en 5 minuts ja i som al cotxe, posem doncs punt final a aquesta fantàstica passejada.


Aparquem el cotxe davant el col·legi situat a la plaça de l'Abat Escarré

Trobem els primers cartells indicatius al costat mateix del pàrquing

Baixem pel corriol, veiem la pista principal a la dreta, aviat s'ajuntaran

El corriol desemboca al camí principal, continuem avall direcció Can Manel

Caminem per la pista principal, en sua descens, direcció el Castell de la Popa

Som a Ca l'Antoja, cal agafar el camí de l'esquerra per bordejar-lo

Aquí agafem el camí de la dreta, cal passar la tanca metàl·lica

El sol és tapat pels núvols, continuem per la pista entre camps de ramaderia

En aquesta part més ampla trobem uns "hitos" de pedra, cal seguir-los

Passem de pista a corriol

Trobem el camí força empedrat abans d'arribar al Castell, últims revols 

Murs de pedra que flanquegen el camí del Castell, ja hi som

Pedra caiguda de la fortificació, mireu quina forma té

Al costat trobem una altra pedra, molt ven tallada també

Les escales que donen accés a l'interior del Castell

Nahla vine aquí que farem una foto, no et moguis

Informació Viquipèdia

Història del Castell: 

Documentat des de l'any 1014, la seva principal funció era la defensa de la vall de la riera de Castellcir - el Tenes.


Els Castellcir:

Amb la forma Castellcirvio, aquest castell apareix documentat el 1014 a la documentació de Sant Benet de Bages, tot i que anteriorment se sap de la seva existència, amb el nom de Castell de Tenes. A partir del 1020 s'abandona del tot la denominació antiga, i, amb variants com Castello-cirvi, Castro-cirvi o Castro Cervi, ja apareix en la forma que, amb el pas del temps, donaria Castell Cir i Castellcir
A principis del segle XI aparegué la dinastia dels Castellcir, el més conegut de la qual és Gerard de Castellcir, qui el 1032 dotava l'església nova de Sant Andreu de Castellcir. El seu fill Guillem Gerard consta que s'havia criat a Sant Benet de Bages, i que era parent de l'abat Miró. Aquest darrer l'any 1070 tornava al monestir del Bages una sèrie de possessions en els termes de Castellterçol i Castellcir de les quals el seu pare, Gerard, s'havia apropiat de forma fraudulenta.
Al segle XII Castellcir experimenta un canvi d'orientació: Bertran de Castellcir, entre el 1113 i el 1120 es lliga al monestir de Santa Maria de l'Estany, fent-hi donacions i cedint-hi l'alt domini del castell. Així, se'n reconeixien vassalls, però alhora servaven per a ells el domini útil i directe de les terres i rendes del castell. Ben aviat els Castellcir començaren a forjar una fama de bel·licosos, que s'estén al llarg de la seva història, com es veurà tot seguit.
El 1107 va passar a domini de Guillem Ramon d'Òdena, un dels membres de la família Òdena, qui testà a favor d'Arnau i Ponça la Roca de Castellcir. El 1132 està documentat un Bernat, fill de Bertran, casat amb Dolça, de kastrum Ciruo, qui signa un censal amb el monestir de Santa Maria de l'Estany. El 1193 un membre de la mateixa família ingressa en el capítol de canonges de Vic, Guillem de Castellcir, qui hi aporta com a dot el mas Vall de Castellcir. Continua havent-hi esments a la família dels Castellcir: el 1228, Bernat de Castrociro renova la dependència de l'Estany, i el 1269 consta explícitament en un document que Castellcir pertanyia al monestir de l'Estany, cosa que es confirma encara en documents del 1287, 1294 i 1295. Fins aquells anys, la vida del castell i la seva relació amb l'Estany discorria aparentment sense estridències.
Tanmateix, el 1294 el castell fou assaltat pels soldats del rei Jaume el Just i en van enderrocar la torre mestra. Es tracta, sens dubte, d'una seqüela dels enfrontaments entre la casa de Montcada i el bisbe de Vic. Roger de Castellcir, en aquell moment senyor del castell, militava en el bàndol dels Montcada, i els seus enfrontaments amb l'església eren constants. El 1298, a Vic han de cobrir una canongia vacant per la cruel mort de Pere de Castell; el 1299 consta que Gilabert de Castellcir està excomunicat per l'assassinat d'un canonge de Vic i un altre clergue, i les ferides causades a un tercer. Es tracta, doncs, d'un cas clar: el conflicte dels de Castellcir amb els membres de l'església de Vic havien arribat a l'extrem.
El castell de Castellcir fou refet per Roger i Gilabert de Castellcir el 1300, i, posteriorment, es féu la pau entre els Montcada i el bisbe de Vic, mitjançant la intervenció reial. Roger de Castellcir fou un dels comissionats dels Montcada davant del rei. Però no arribà del tot la pau: els de Castellcir entraren en conflicte amb els seus veïns, els Centelles, fins aleshores aliats seus en el bàndol dels Montcada. El 1337 la lluita era oberta entre les dues famílies; consta com una de les causes els abusos comesos per Gilabert de Castellcir i els seus fills Roger i Bernat contra la dona i la filla d'Eimeric de Centelles. Poc abans, el 1330, Marc de Castellcir, senyor d'aquest castell, havia pronunciat el jurament de fidelitat a Eimeric en el mateix castell de Centelles, però havia caigut una malvestat damunt de Marc de Centelles i la seva família, i havien mort el 1348. Es tractava de la Pesta negra. Gilabert els havia succeït.

Veieu perquè li diuen el Castell de la Popa?

Finestra que dóna accés a l'Aljub

Mireu quina quantitat d'escombraries hi ha dintre l'Aljub... 

Detall del sostre de l'Aljub, si veu el forat per on devia entrar l'aigua 

Això crec que deu ser el Patí d'Armes

Vistes cap al Vallès Occidental i el Bages

La vegetació cada cop guanya més terreny a les parets del Castell

Façana principal de la Torre del Castell, és la part més alta de la fortificació

Les parets surten del mateix cingle

Paisatge que veiem mirant cap al Vallès Oriental des de la part Sud del Castell

És una llàstima l'estat en el qual es troba el Castell actualment

Paret recoberta de vegetació

Jessica i Nahla inspeccionen els exteriors del Castell

Per fi tenim una foto com deu mana, serà un bon record, gràcies pare

Amb els pares i la Nahla amb el Castell de la Popa al darrere

Informació Viquipèdia

Arquitectura:

El castell es va mantenir en força bon estat fins a principis del segle XX, com es pot apreciar en les fotografies conservades d'aquella època. En bona part, pel fet que, deixant de ser castell, va esdevenir masoveria i com a tal es mantingué habitat fins a gairebé mitjans del segle XX. Una part de les dependències van ser aprofitades com a corrals, estables i pallers. Ara bé, des del seu abandonament definitiu la degradació ha augmentat exponencialment, fins a arribar a l'estat actual.
El conjunt del castell està format per les muralles, avui fragmentades, les restes de l'edifici principal i la capella de Sant Martí de la Roca. Les edificacions, encara imponents, ocupen una àrea de 570 m², repartits en una fortalesa de planta i dos pisos. Tot el castell de la Popa està aixecat sobre la pedra, sense fonaments i actualment presenta un avançat estat de degradació; les poques estructures que resten dempeus amenacen clarament la seva ruïna. La longitud de la plataforma on s'assenta el castell és d'uns 100 metres, mentre que l'amplada no supera mai els 7. Això fa que el recinte sigui allargassat, amb el cos principal cap a ponent i la capella en el de llevant. Les edificacions més antigues es troben a la part baixa del cos principal, i alguns elements propers a la capella.
El castell té un únic accés, situat al sector nord-oest del cos principal. És un portal adovellat en arc de mig punt, resseguit per un segon arc fals que realça les dovelles del primer. Un cop traspassat aquest portal, hom es troba dins del cos principal: un rectangle de 7,8 metres per 4, cobert amb volta de canó. Els murs que el sustenten són gruixuts: 1,35 m. La sala de la planta baixa es clou amb tres espitlleres que donen al sud-est, i dues portes, una a cada costat, que s'obren a les altres dependències del castell. De la sala que hi havia al nord-est, d'uns 9 metres de llarg, només en queden els basaments de les parets, on es pot veure una sagetera; al sud-oest hi havia una altra sala, aquesta de 10 metres de llargària, que tenia a l'interior una cisterna, possiblement molt posterior al castell primitiu. Restes de més dependències i dels murs que cloïa el recinte es conserven completant els elements d'aquesta plataforma superior. Cal destacar especialment, a l'extrem est, hi ha la capella de Sant Martí de la Roca.
Està encara per determinar, però pot tenir relació amb la propera Torrassa dels Moros, situada a ponent del castell.

Iniciem l'exploració a l'interior del Castell

Ens dirigim a la part Sud del Castell

Porta d'accés a la part Nord del Castell

Entrada principal al Castell vist des de dintre

Una mirada per la finestra

L'antiga Capella del Castell, ara molt malmesa

Interior de la Capella

Detall de l'antiga porta de la Capella

El Castell està en un estat de degradació molt important a causa de l'espoliació

Vistes de l'esplanada que hi ha sota l'Ermita de Sant Martí

Esquerda amenaçadora

Una foto més de les noies abans de marxar del Castell

La primavera ja és aquí

Una altra paret recoberta per la vegetació

Detall d'una porta

Entrada principal del Castell

Curiosa marca en horitzontal a la roca, sembla del nivell de l'aigua

L'estat de l'erosió de la roca és molt evident, sembla que s'hagi de trencar

Aquesta foto de la Nahla amb el ninot de la Marmota ens encanta!!!

Desfem tot el camí d'anada, ara no hi trobem vaques pasta'n en aquesta zona 

No sabíem que en aquest indret si recullen tòfones

Girem a l'esquerra a la cruïlla, direcció Sant Andreu de Castellcir

Ja vegem l'església amb la rectoria i el cementiri

Trobem aquest salt d'aigua al riu, fem la foto des del pont que hi ha al davant

Prohibint banyar-s'hi!!

Passem pel davant de la Bassa Petita, tot i que de Bassa petita no té res

Trobem aquesta indicació abans d'arribar, 200 metres i llestos

Arribem a l'església de Sant Andreu de Castellcir, es pot arribar en cotxe

Façana lateral de l'església, trobem un cartell amb informació del recinte

Hi ha un petit banc per seure i relaxar-se al costat d'aquesta creu

Ens aturem a llegir les explicacions d'aquest cartell


Detall de la porta de l'església

Rectoria

Façana principal de l'església

Ens acomiadem de Sant Andreu de Castellcir

A la cruïlla trobem aquests senyals, ens queda 1,5 quilòmetres fins al poble

Tornem a agafar el corriol de l'inici de la ruta, ara de pujada

Finalment arribem al punt d'inici de la ruta, tot justa al costat de l'escola

Imatge del track, aquí podeu veure el recorregut lineal de la passejada

Castell de Castellcir

Distància total: 9,2 quilòmetres
Temps total de la ruta: 3:34 minuts
Temps aturats: 45 minuts
Desnivell positiu: 362 metres
Desnivell Negatiu: 385 metres

Pots trobar la ruta al Wikiloc aquí


Informació Viquipèdia

Llegendes:

S'han escrit diverses llegendes sobre el castell. Una d'elles narra que l'edifici feudal tenia una sortida subterrània que donava pas a un altre indret uns quilòmetres enllà, on hi havia una gran torre. Aquesta era coneguda amb el nom de la Torrassa i pertanyia als comtes de Llar. La gent, plena de curiositat, més d'un cop s'hi havia ficat a dins, però el fort vent apagava les torxes. Van passar molts anys, i els pagesos van tapar el forat: sempre s'hi perdien xais i porcs. No se sap res del cert, però es diu que a la Torrassa hi ha un xai d'or enterrat.