El nostre logotip

El nostre logotip

dijous, 25 de maig de 2017

Pic de Coma Ermada (2.496 m) i Pic de la Llosa (2.504 m) 20/05/2017

Avui toca fer dos cims molt assequibles però no per això menys bonics que d'altres a Vallter. Es pot dir que quasi tenim fets tots els cims d'aquesta zona a falta dels Gra de Fajol.
La ruta d'avui és curteta en temps i en distancia i no presenta cap dificultat, l'únic inconvenient d'avui és el temps (ho podreu veure a les fotografies). Els dos cims són: Pic de Coma Ermada (2.496 m) i el Pic de la Llosa (2.504 m).

Per arribar en cotxe agafem la C-17 fins a Ripoll, després trenquem a la dreta direcció Sant Joan de les Abadesses N-260, un cop passat aquesta població agafem la C-38 direcció Camprodon i arribats aquí girem a l'esquerra a l'entrada del poble GIV-5264, direcció Setcases. Finalment arribats a Setcases pujarem els 12 quilòmetres de port fins a les pistes d'esquí de Vallter 2000 i allà estacionem.

Iniciem aquesta fantàstica ruta des del pàrquing que hi ha als peus de les pistes de Vallter, al final de la carretera. Ens dirigim a la part del darrere del bar i de seguida trobem les marques d'un GR, el camí és ample i molt fressat que puja en direcció La Portella de Mentet (NE). A mà dreta ens queda el torrent, el camí es fa un pèl dur al principi, ja que ens agafa freds però de seguida entrem en calor. 


Iniciem la ruta darrera el bar

El dia pintava força bé de moment

Torrent de la Portella

Només arribar al punt on hem de creuar el Torrent de la Portella trobem una gran pedra pintada on indica a la dreta cap al Canigó i Torrent amunt La Portella de Mentet. Nosaltres girem a la dreta direcció Roca Colom, Costabona i Canigó (GR-11.6). Trobem força neu, ja que la nit de Divendres va enfarinar a causa de una precipitació que va deixar uns centímetres de neu pols que amb l'escalfo del sol no trigarà a marxar.

Creuem el Torrent i seguim el GR-11.6

Força neu en aquest punt del camí

Jessica pujant el GR, aquest el tram més dur de tot el dia

Un paisatge increïble el que ens ofereix sempre Vallter

 Arribem a la part alta d'aquest camí, la part més dura de la ruta d'avui ja és feta, ara simplement és caminar pel caminet que és prou marcat ven en mig d'uns grans prats coberts de neu pols. El paisatge és preciós, ens girem i podem observar el Gra de Fajol, Bastiments, Pic de la Dona i les pistes d'esquí. Si continuéssim aquest camí, podríem arribar fins al Canigó. Continuem en direcció SE sense cap dificultat, passem pel costat d'un cartell on indica que aquesta zona és "Réserve naturelle Mantet" (escrit en Francès), ja que estem just a sobre de la frontera entre Catalunya i França.

Comencen arribar uns núvols que no agraden gens...

GR- 11.6

Ja intuïm el primer cim del dia

Reserva Natural de Mentet

Seguim el GR en tot moment, de continuar arribaríem al Canigó

Panoràmica des de la Portella de Morens (2.382 m)

Tot i l'enfarinada, el camí és prou evident

Anem girant tot cap a la nostra dreta cap al Pic de Coma Ermada (2.496 m), no hi ha quasi camí marcat però no cal patir, és prou evident on són els cims així que només cal dirigir-se cap als punts més alts. Per a la nostra sorpresa el temps comença a canviar molt ràpidament, arriben uns grans núvols orogràfics que tapen tota vista possible al nostre voltant. El terra continua enfarinat però caminen sense problemes, només cal tenir cura de no trepitjar malament una pedra i fer-nos mal als peus. Caminat quasi per la carena de la muntanya passarem pel costat d'una barraca de pedra, barraca molt ven construïda, només li falta posar-hi un sostre i llestos, el seu interior es ven cobert de neu.

Aviat arribarem a la Barraca de pedra

Barraca de pedra

Aquí pensàvem que ja havíem assolit el primer cim, però no...

Deu ni do l'enfarinada que va caure la passada nit de Divendres

Ja podem veure el nostre primer objectiu del dia

 Passem per la Portella de Morens (2.382 m), és un pas molt ample situat a pocs metres del cim de la Coma Ermada. Seguim l'itinerari suaument en direcció SE, anem per un vessant d'herba i pedra (totalment enfarinat) i finalment arribem al Pic de Coma Ermada (2.496 m). Un cop aquí fem les fotos del cim, no s'hi veu res i ens plantegem si continuar o no, ja que el temps està empitjorant ràpidament. La part positiva és que no són núvols de tempesta, això ens tranquil·litza molt i l'altra part positiva és que l'altre cim és a tocar, decidim continuar.

Arribant al Pic de Coma Ermada (2.496 m)

Jessica al Pic de Coma Ermada (2.496 m)

Feliç d'haver arribat al primer cim!!

Tot i que el dia no acompanya gens no perdem el somriure

Arribem al Pic de la Llosa, l'últim dels dos cims d'avui

 Seguim endavant, passem pel costat de la Collada de la Llosa situada a (2.467 m), per desgràcia no tenim vistes de l'Alta Vall del Ter i part de les comarques Gironines. Últims metres i assolim el segon cim del dia, el Pic de la Llosa (2.504 m). Fem les fotos del cim, continuen els grans núvols que no ens deixen veure res de res, portem a sobre el paravent, guants i un Buff pel coll, l'aire és prou fred.

Pic de la Llosa (2.504 m)

Jo al Pic de la Llosa (2.504 m)

Aquestes són les vistes que tenim des del segon cim...

Passen els minuts i això no millorarà pas...

Si el dia acompanyes, haguéssim continuat endavant passant per les Roques Blanques (2.456 m) i arribant fins al cim del Roca Colom situat a (2.506 m) però com la situació no és bona agafem ràpidament i tirem avall. Desfem tot el camí de pujada, per moments sobren algunes clarianes però el cel es tapa molt de pressa. El majestuós Canigó es deixa entreveure en alguna ocasió si girem el cap a mà dreta. Ens adonem a l'hora de començar el camí del GR-11.6 que ens a dur fins a les pistes
d'esquí, que aquest ja no té neu, és impressionant, en qüestió de dues hores ha marxat tota!

Un servidor després d'haver assolit els dos cims

Nimbostratus poder?

El cel sobre per moments, però el dia no s'aixecarà pas

El GR-11.6 ara ja sense neu, en qüestió de dues hores ha marxat tota

Els núvols cada cop baixen més, aviat no es veuran les pistes d'esquí

 Ja que som pràcticament avall al pàrquing i aprofitant que són dos quarts de tres de la tarda, trobem un bon lloc on seure a dinar, obrim les motxilles i traíem els entrepans, a dinar s'ha dit!! Tenim als nostres peus el Torrent de la Portella i de sobte veig que alguna cosa es mou a la part esquerra del Torrent, agafo la càmera i vaig corre'ns a veure que es. Jo pensava que era una guineu petita però resulta que es tractava d'un esquirol, quins animals tan simpàtics, cauen molt bé a tothom o almenys això volem pensar, quasi no el vaig poder agafar però per sort si apareix en una fotografia, podeu veure l'original i alguna de més retallada. També vam observar un Isard dalt d'una gran pedra, estava estirat, molt tranquil, el vam poder captar amb l'objectiu de llarga distància. Un cop acabats de dinar marxem ràpidament cap al cotxe, hi som en cinc minuts, estàvem agafant fred.

Crec que a sobre d'una gran pedra hi ha alguna cosa....

L'isard ven a gust, so pren tot amb calma

Veieu algun animal en aquesta fotografia?

I ara, el veieu?

Mira que arribes a ser simpàtic amic esquirol (Sciurus vulgaris)

 I això és tot per avui amics i amigues, desitgem que ús allí agradat la ruta tot i que no hem pogut obtenir millors vistes. De baixada farem una parada al bonic poble de Setcases per prendre un cafè i fer unes compres a la botiga de Ca la Núria, un vinet, pa, mel i un formatge d'ovella.


El merescut berenar a Setcases





Distància total: 7,1 quilòmetres
Temps total de la ruta: 3:00 minuts
Temps aturats: 50 minuts aproximadament
Desnivell positiu: 478 metres
Desnivell negatiu: 478 metres



diumenge, 7 de maig de 2017

Santuari de Queralt des de Berga 14/04/2017


Ruta molt coneguda aquí al Berguedà, el Santuari de Queralt, pujarem des del poble de Berga que queda just per sota d'aquest fantàstic indret.

Aquesta ruta la farem aprofitant l'escapadeta rural al Berguedà. L'itinerari comença al Convent de Sant Francesc de Berga, seguirem les indicacions per pujar al Santuari de Queralt, ens fixarem a les marques de color groc que anem trobant pel camí, a més a més només sortir del pàrquing del Convent que queda per darrere ja trobem el primer cartell indicatiu.
Es tracta d'una ruta molt freqüentada per senderistes i peregrins que pugen a visitar dit Santuari.

Per arribar en cotxe fins a Berga podem agafar l'autovia C-16 venint des de Terrassa/Manresa i per pujar al Santuari un cop a Berga cal agafar la carretera de Ribes C-1411z i poc seguit deixaríem aquesta carretera per agafar la carretera BV-4241, més tard giraríem a la dreta per continuar per la BV-4242 fins a arribar al nostre destí final, el Santuari de Queralt.

Convent de Sant Francesc de Berga

Vista del Castell de San Ferran

Pugem per aquest corriol seguint les indicacions

Tram del corriol de pujada abans d'arribar a un carreró

Sortim del pàrquing que hi ha darrere del Convent de Sant Francesc de Berga. Hem de dir que tota la ruta és degudament senyalitzada així que no tindreu problema en fer-la. Fa un dia radiant, sembla ple estiu, mes de Juny, i només estem a Setmana Santa! Avancem cap a la part alta del poble (nucli antic) i de seguida arribem a la carretera, creuem aquesta, a la nostra dreta ens queda el Castell de Sant Ferran. Veiem un cartell a mà esquerra i al costat s'intueix un corriol que puja paral·lel als pòsters de tensió, hem de pujar per aquí. Distancia per arribar al primer destí (St. Pere de Madrona) 1,3 km.

Vista del poble de Berga

Castell de Sant Ferran de Berga

Vegem els objectius d'aquesta jornada

Travessem la carretera i iniciem el camí de pujada a ple sol

La vista sobre el poble de Berga comença a ser important, aquest corriol ens condueix a una part del poble que bé a ser com una urbanització, trobem taques de pintura, només cal seguir-les. Arribem novament a una carretera, la creuem i davant mateix trobem un altre cartell amb les corresponents senyalitzacions, pugem escales i amunt. Distancia per arribar a St. Pere de Madrona, 0,7 km.

Cartell indicatiu, nosaltres, cap a St. Pere de Madrona

Petit tram d'escales, el millor?, el senyal de tràfic!!

Camí de pedra que condueix al Santuari 

Al fons a la dreta St. Pere de Madrona


La pujada es fa un pèl dura, ja que el sol pica de valent, com he dit abans, sembla el mes de Juny!!
Trobem gent que també fa el camí de pujada, altres ja estan de baixada. De seguida trobem una cruïlla, a l'esquerra es puja directe al Santuari de Queralt, recte cap a St. Pere de Madrona, nosaltres recte amunt cap a St. Pere. Si alcem la vista, ja podem veure l'ermita, queda a la part dreta.


Encreuament de camins, nosaltres per l'esquerra

Arribem a St. Pere de Madrona

Cartell informatiu sobre aquesta Església

Detalls de la porta del recinte

Gaudim d'unes vistes fantàstiques ja de tota la vall

Al centre de la imatge podem entreveure el Pantà de Baells

Jessica al costat de l'església de St. Pere de Madrona
Ja veiem el Santuari de Queralt, quin goig pujar per aquestes muntanyes



Fantàstiques vistes des d'aquí dalt, ho volem caminar tot!!!

Una bona panoràmica de Berga

Una foto més abans de marxar de Sant Pere de Madrona

Ja hi som a St. Pere de Madrona, l'Ermita és tancada però podem donar una ullada pel seu voltant. Tenim excel·lents vistes de les muntanyes que ens envolten i també del poble de Berga. Reprenem la marxa i ara si, ens dirigim cap al Santuari de Queralt. Només baixar de l'Ermita trobem un altre cartell, hem de continuar agafant el corriol que surt a l'esquerra, direcció al Santuari. El paisatge canvia radicalment, ja no ens tornarà a donar el sol, fins a arribar dalt del Santuari, tot el tram que ens falta de pujada és a l'ombra dels arbres d'un bonic bosc. Distancia per arribar al Santuari (0,6 km).

En aquesta cruïlla agafarem el camí de l'esquerra, direcció Queralt

Camí força empedrat i un pèl pronunciat

Comencem a pujar de valent

Trobem marques de color groc i altres de color verd i blanc

Últims metres abans d'arribar al pàrquing de cotxes 

Tram del camí molt pronunciat, cal estrènyer les dents, la calor colla molt

Ara sí, tenim el Santuari a tocar ja...

Arribem al pàrquing de cotxes, hem aconseguit el nostre objectiu d'avui

Veiem que hi ha algunes persones fent parapent

Després d'una pujadeta considerable arribem al pàrquing del Santuari, distancia per arribar al Santuari (0,2 km). És ple de cotxes i algun autocar, veiem molt moviment de gent, turistes i peregrins que s'han acostat fins aquí. Observem que hi ha un antic cremallera per poder pujar fins a dalt, nosaltres però, farem servir les cames, així que escales amunt! Aixequem la vista cap al cel i veiem que hi ha gent fent parapent, es veu que en aquesta zona hi ha molta afició i l'atractiu és bestial gràcies a les meravelloses vistes de les quals gaudeix la Serra de Queralt.

Aquí es pot agafar el cremallera per pujar fins a dalt de tot

Cremallera molt antic

Informació Wikipedia:

El Santuari de Queralt, de Santa Maria de Queralt o de la Mare de Déu de Queralt està situat al nord-oest del municipi de Berga (Berguedà), concretament dins l'antic terme de la Valldan. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.

Situació

El Santuari està situat al vessant oriental del Castellberguedà, cim de la serra de Queralt. L'indret on avui s'aixeca el santuari correspon, segons sembla, a l'espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà. El conjunt de Queralt l'integren el Santuari on es venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt i un edifici annex que acollí al seu moment l'hostatgeria del santuari, on avui hi ha el restaurant i l'estació del funicular que hi accedeix des dels aparcaments. Hom considera igualment part del Santuari l'església de La Cova on, segons la llegenda, un pastor de Vilaforniu trobà la imatge de la Mare de Déu el segle XIV.


Entrada al Santuari

El poble de Berga vist des de l'interior del bar

Placa commemorativa

Descripció

És una església barroca d'una sola nau central amb dues capelles laterals i un espaiós cambril amb la imatge de la Verge a la part alta, sobre la sagristia, darrere l'altar major. Aquest té tres compartiments, el central dedicat a la Verge amb una capçalera de quatre graons per banda. Les capelles laterals estan endinsades dins les naus laterals. Annexa al temple hi ha una casa- ermita.

L'exterior és força auster i l'església es confon amb la resta dependències del santuari. Està situat dalt de les muntanyes, apartat de qualsevol nucli de població. El més característic potser és el gran nombre d'obertures de tot el complex, que mira cap a la vall per guanyar major lluminositat. El parament és de pedres unides amb morter deixades a la vista i les cobertes, a dues aigües amb teula àrab. Durant la Guerra Civil es va cremar un retaule, que el 1958 va ser substituït per un altre dissenyat per M. Ballarín.

Vistes de l'exterior de l'església

Interior de l'església, estil Barroc i Modernisme

El camí dels bons homes, un altre repte a fer en un futur

Anem a veure la Cova de la Troballa

Ens acostem fins al bar per prendre un refrigeri, ja que tenim molta, molta calor.... Tot i que duem aigua a sobre ens bé de gust alguna cosa més dolça i fresqueta. Un cop ens hem hidratat bé sortim cap als exteriors per visitar tot el recinte i com no, el Santuari. Tot és ple de gent, quin ambient. Un cop vista l'església seguim un cartell que ens indica la Cova de la Troballa, cap allà que hi anem.

A la dreta cap a la Cova, recte anem a parar a un altre mirador

La capella de la Santa Cova és un petit oratori adossat a la roca de Queralt, que presenta dues parts ben diferenciades. La inferior, amb un seguit d'arcs de mig punt sostinguts per grossos pilars de pedra ben treballada i revestida amb formigó i ciment amb diversos bancs; i la part superior de la cova, que presenta una estructura de pedra natural de la Serra de Queralt. Un seguit d'òculs escampats per tota la paret i una entrada de mig punt tancada per una reixa il·luminen l'interior.

La imatge de Santa Maria de Queralt és una talla de fusta del segle xiv, d'estil gòtic. És un exemplar gòtic que conserva trets romànics molt marcats. Es tracta d'una talla de fusta d'uns cinquanta centímetres d'alçada que representa la Mare de Déu asseguda. Amb la mà esquerra agafa el seu fill situat dret damunt el genoll el qual sosté un llibre amb la mà esquerra mentre beneeix amb la dreta. Amb la mà dreta sosté una oreneta, animal que ha esdevingut el símbol de Queralt. El peu esquerre de la Mare de Déu trepitja una mostela.

Cova de la Troballa

Detalls de la Capella de la Cova de la Troballa

Detalls de la porta, era tancada, no la vam poder veure per dintre

Santuari de Queralt, darrere el Pantà de Baells hi ha la dreta Berga

Preciós, així és com es veu el poble de Berga des d'aquí dalt

Una panoràmica més d'aquest fabulós paisatge que ens ofereix el Berguedà

Un cop visitada la Cova de la Troballa anem cap a un mirador que hi ha per sota seu, grandíssimes vistes també, fem algunes fotos. Ens adonem que el camí dels Bons Homes (GR-107) passa per aquest mateix punt, decidim que ja és hora de marxar, així que som-hi. El camí de baixada el farem per l'antic camí que puja directe des del poble de Berga (cruïlla que vam deixar de pujada), ús recordeu? Un cop al pàrquing aquest camí surt a mà dreta (el de pujada queda a mà esquerra). Durant el camí de baixada cap a Berga trobarem algunes capelles, les podeu veure totes a les diferents fotografies. El primer tram de camí es força esglaonat, a més a més tot es ven empedrat. Distancia fins a Berga (1,1 km).

Una foto pel record, que quedí constància de què hem pujat

Capella de St. Ignasi de Loyola 1946

El GR del Camí dels bons homes

Primera Capella al camí de baixada

Interior de la Capella de la Mare de Déu dels Dolors

L'inici del camí de baixada és ple d'esglaons

De baixada ens topem amb la Capella de St. Jaume

Interior de la Capella de St. Jaume

Arribant a la Capella de St. Jacint, el poble de Berga a la dreta

Interior de la Capella de St. Jacint (segle XVII)

Cruïlla que vam veure en pujar, nosaltres cap avall a la dreta

Ja arribem a Berga, observem molts horts a la part alta del poble

A la dreta de la imatge l'església, punt d'inici de la nostra ruta

Ja hem arribat a Berga, ara toca dinar que tenim molta gana!! Trobarem un bar restaurant i farem un bon entrepà amb unes tapes i una cerveseta ven freda, ens ho hem guanyat avui.
Desitgem molt que us hagi agradat aquesta ruta, recomanem si o si la visita aquest Santuari de Queralt també conegut com el Balcó del Berguedà. Fins a un altre dia amics i amigues!!




Llegenda

Un bover de la masia de Vilaformiu (pertanyent a la família Altarriba) estava pasturant els bous pels cimals de la muntanya de Queralt, quan de sobte un d'aquests animals, deixa el ramat i s'enfila apressadament fins a la meitat de la cinglera. El bover corre darrere d'ell per fer-lo tornar al ramat, però quan arribà al lloc on aquest havia parat va tenir una gran sorpresa en veure el bou agenollat davant d'una petita imatge de la Mare de Déu, mig amagada en un esquei, al costat un cirerer florit miraculosament –fora de temps-. El devot pastor s'agenolla i agafa la imatge i se la guarda al sarró i tot saltant d'alegria torna cap a Vilaformiu per ensenyar la troballa. Davant de tots els de la casa obra el sarró i ... La imatge no hi era. El pastor no perd l'esperança, l'endemà hi torna, troba la imatge al mateix lloc, l'agafa i aquest cop lliga el sarró. Arribant a Vilaformiu el destapa i es repetí el fet com el dia abans. Llavors el bover ja no es fia d'ell tot sol. Amb els seus amos i d'altra gent de la masia pugen cap al cimal i comproven admirats que el pastor no els havia enganyat. Aleshores comprengueren que la Verge volia ser venerada justament en aquest lloc, i l'hi construïren una capella. La primitiva capella s'edificà on avui hi ha el celler, a l'edifici adossat a l'església.





Distància total: 6,1 quilòmetres
Temps total de la ruta: 2:45 minuts
Temps aturats: 25 minuts aproximadament
Desnivell positiu: 487 metres
Desnivell negatiu: 487 metres