El Talló, situat a l'oest de l'Alta Garrotxa, entre la vall de Bac i la vall de Salarsa, és una muntanya molt representativa d'aquest Espai d'Interès Natural. Des del seu cim, en un dia clar, s'observa des del Canigó, al nord, fins al Montseny, al sud, i des de la Mare de Déu del Mont, a l'est, fins a Peguera (Berguedà) a l'oest.
La ruta que farem per arribar en
cotxe serà la següent: sortirem de Llinars agafant la C-35 fins a Sant Celoni
on agafarem l'Autopista E-15/AP-7 direcció Girona uns 58 quilòmetres per
desprès agafar la sortida 6. El preu del peatge es de 6 euros per l'anada i
altres 6 per la tornada, prenem direcció A-26 i ens incorporem a la carretera
C-66 uns 23 quilòmetres, ens mantindrem a l'esquerra per agafar direcció A-26
Olot, continuem uns 10 quilòmetres per desprès agafar a mà dreta la sortida 75
cap a N-260z direcció GI-P-5233/Montagut
i Oix/Sant Jaume de Llierca/Castellfollit de la Roca i finalment anirem
direcció Oix, aquest tram de carretera es força estret, s'ha de vigilar en
alguns revolts per si be algun cotxe de cara. Aquesta carretera uneix les
poblacions de Oix amb Beget, l'últim tram de la carretera un cop haurem deixat
la A-26 serà d'uns 20 quilòmetres aproximadament, arribarem a un veïnat
anomenat la "Pera", allà estacionarem el cotxe a peu de carretera, hi
ha espai per uns 5 o 6 cotxes, trobareu un cartell i un banc per seure. No
baixeu l'estreta carretera (a mà esquerra) ja que és nomes pels veïns i no
podreu estacionar, el cotxe a de quedar a dalt a la carretera GI-P-5233.
L'itinerari que
farem serà circular, comença i acaba en el mateix punt, a l'àrea d'acollida que
hi ha al nucli veïnal de Pera. Durant el recorregut podrem observar les
comunitats vegetals més comunes de l'Alta Garrotxa: l'alzinar muntanyenc, la
roureda de roure martinenc, la fageda, la pineda de pi roig i els prats humits
de muntanya.
 |
| Àrea d'acollida del veïnat de Pera |
 |
| Creuem la carretera i travessem un prat de pastura de bestiar |
 |
| Trobem el primer cartell indicador de l'itinerari d'avui |
 |
| Marques que haurem de seguir durant tot el recorregut |
Començarem la
ruta tirant carretera avall direcció Oix (sentit contrari per on hem pujat amb
cotxe) i en qüestió de 50 metres trobem un cartell indicador de la ruta del
Talló a mà Esquerra. Girem aquí per travessar un Prat de pastura de bestiar,
vigileu per si us trobeu bestiar (no va ser el nostre cas). En 5 minuts anirem
a para novament a la carretera que puja cap a Beget, recordeu, vam començar
tirant avall però de seguida vam girar a l’esquerra per travessar el Prat amb
la qual cosa vam continuar pujant suament direcció Beget. Un cop a la carretera
avancem amb cura per un costat per vigilar amb els cotxes que hi puguin passar
encara que es una carretera poc transitada, de seguida arribarem al següent
cartell indicatiu (queda a mà esquerra) on comença una pista, hi ha una cinta pel bestiar,
només cal travessar i continuar pista avall.
 |
| "Coll de Salomó" aquí deixem la carretera i agafem la pista a mà esquerra |
 |
| Segon cartell indicador, veiem el temps i distancia |
 |
Comencem a gaudir
d'unes vistes extraordinàries
|
 |
| Seguirem aquesta pista que porta a la casa dels Masos |
 |
| La primavera ja es aquí |
Fins aquest punt
on deixem la carretera definitivament haurem fet uns 700 metres, la pista que
agafem a continuació porta a la casa dels Masos. Cal seguir-la fins a la
Collada, on conflueixen el GR-83 (Mataró – Canigó) i el PR-C 186 (sender de
Camprodon). Seguirem en direcció oest uns 300 metres fins arribar al Coll
Sagordi on trobarem un altre cartell indicatiu. Es tracta d’una clariana on s’ha
d’agafar el camí que s’enfila en sentit sud-oest.
 |
| Pintures a seguir (verd-taronja) |
 |
| Camí força ombri't pels alzinars |
 |
| Travessem la tanca per arribar al Coll Sagordi |
 |
| Tercer cartell indicatiu situat al Coll Sagordi |
 |
| Aquí deixem la pista i ens enfilem a l'esquerra |
En aquest punt
deixem la pista principal i ens endintrem a un bosc de compte, es molt ombrat,
els arbres que més abunden en aquesta part de la muntanya són: alzines i
roures. Aquest lloc es coneix com "Pujant del Matxo i Pujant del Burro". És un tram de la ruta preciós però força dur a l’hora ja que el
desnivell cada cop es més pronunciat, anirem guanyant alçada molt ràpidament.
Travessarem una part molt divertida on hi ha grans blocs de pedra, el camí va
fent siga sagas per evitar aquests grans blocs i poder així anar ascendint. Abans
d’arribar a la següent cruïlla trobaríem un arbre monumental, es tracta d’un
exemplar de roure fantàstic!
 |
| El camí del Matxo es molt maco de pujar |
 |
| Pujant del Matxo |
 |
| Un bosc preciós ple d'alzines i roures |
 |
| Pujant del Burro |
Cal dir que podeu anar molt tranquils durant tot el recorregut, ja que esta tot molt ven indicat, només cal estar ven atents per anar seguint les taques de color verd-taronja. A totes les bifurcacions importants trobareu els cartells indicadors també. Tota aquesta part de l'Alta Garrotxa es ven plena de porcs senglars, durant tota la ruta vam veure petjades seves i molts llocs furgats per ells, semblava que ens anessin seguint.
 |
| Només cal estar ven atents a les taques de color verd-taronja |
 |
| En alguns punts arribem a trobar 3 indicacions diferents |
 |
| Trobem també alguns hitos de pedra durant la pujada |
 |
| Jessica també te la seva foto amb l'arbre |
 |
| Jo amb l'exemplar de roure gegant |
 |
| Es un arbre immens, val la pena aturar-se una estona a veure'l |
 |
El tronc
principal es molt gruixut
|
 |
| Més clarianes a mesura que guanyem alçada |
 |
| Jessica apunt d'arribar al pla del Talló |
Seguirem pujant
fins arribar a la cruïlla amb la pista de Resclusanys-Llonganya, en arribar
aquest punt anirem cap a la dreta. A uns 300 metres, a l'esquerra, apareix una pista, que seguirem durant una mica més d'1 quilòmetre. Tota aquesta zona s'anomena pla del Talló. El camí tomba a l'esquerra (cap al sud) on arribarem a un punt molt eixarrancat pel pas de les vaques i l'aigua.
 |
| En aquest punt girarem a la nostre dreta per continuar per la pista |
 |
Canvia l'entorn,
ara predomina el Faig
|
 |
| Travessem aquest petit prat per continuar l'ascens cap al cim |
En aquest punt
deixarem enrere el PR-C 186 i seguirem cap amunt (girar a l'esquerra) direcció
al cim de la muntanya. Durant el camí d'ascens trobarem una àrea dominada per
grans fajos, on en destaca un dels més gruixuts de Catalunya, amb un diàmetre
de tronc de 1,70 metres i una volta de canó de més de 5 metres, es increïble,
quin arbre tan gros allà plantat en mig del bosc.
 |
| Collada del Faig, deixem la pista per pujar a l'esquerra |
 |
| Fageda |
 |
| Veiem les branques del Faig gegant, quedem parats! |
 |
| El diàmetre del seu tronc fa 1,70 metres |
 |
| Jo amb el Faig gegant |
 |
| Les seves branques són molt grans |
 |
| Un selfie amb el gran Faig darrere nostre |
 |
| Jessica amb un altre exemplar força gran de Faig |
Continuem pujant
desprès d’haver estat una bona estona fent fotos al enorme Faig, vam quedar ven
parats, quin arbre, sembla mentida que estigui allà sol en mig de la fageda, hi
ha d’altres de grans també però cap com aquest, es parada obligatòria.
El cim i els vessants del Talló són ocupats,
sobretot, per prats humits de pastura, amb taques de bosc de pi roig i faig.
Quan les condicions són favorables es pot observar el fenomen del “hilltopping”
de les papallones; les quals es desplacen fins al cim de la muntanya per
augmentar les seves probabilitats d’aparellar-se.
 |
| Apunt de fer cim, ara tot són prats de pastura |
 |
| Cim del Talló, no hi ha cap punt geodèsic ni res, només aquestes pedres |
 |
| Jo també tinc la meva foto al cim del Talló |
 |
| Observem la població d'Olot al centre de la imatge |
 |
| El Canigó mig cobert pels núvols |
 |
| Tenim les grans muntanyes del Pirineu a tocar |
 |
| Veiem els Gra de Fajol de la zona de Vallter |
Creiem que dalt
del cim trobaríem un punt geodèsic o alguna altre cosa que identifiques el cim
però simplement vam trobar un munt de pedres, res més, el propi cim es tota la
clariana (Prat), el punt més alt esta situat a 1.276 metres, disposa d’unes
vistes meravelloses per això.
Vam aprofitar per
dinar l’entrepà que dúiem a sobre, érem uns privilegiats ja que no hi havia ningú,
tot era pau i silenci, la muntanya per a nosaltres sols. Vam trobar un lloc còmode
on seure amb unes vistes esplèndides de Vallter i del Canigó, se’ns dubte un
indret maquíssim on sembla que el temps s’aturi, estaríem dalt del cim uns 30
minuts abans de marxar.
 |
| Olot amb un dels seus Volcans al centre de la imatge |
 |
| A la part dreta al fons de la imatge veiem el Volcà Croscat |
 |
| Molt feliços d'haver fet un altre cim, un dia fantàstic |
Seguirem el caire
del cim cap a l'oest, com si anéssim direcció al Puig Ou, fins que enllacem amb
el caminet que baixa cap a la collada en direcció nord-est. Veureu molts corriols,
que no deixen de creuar-se, deguts al bestiar que pastura a la zona, només cal
anar seguint les taques com fins ara.
 |
| Marxem, el cim ja queda enrere |
 |
| El Puig Ou, aquest cim per un altre dia |
 |
| El camí de baixada, trobem molts talps |
 |
| Tram anomenat "les Colladiques" |
En aquest punt, es pot deixar l'itinerari i seguir uns 150 metres en direcció oest (camí a l'esquerra) per la conca de recepció que alimenta el torrent de Porreres per anar a veure la font de Resclusanys. Nosaltres però no ho vam fer i vam continuar l'itinerari (al arribar al camí girem a mà dreta).
 |
| Collada de Resclusanys, nosaltres a la dreta |
 |
| Trobem un altre cartell indicatiu, trencat per això, anem direcció Resclusanys |
 |
| Restes de la casa de Resclusanys |
Continuem per
aquest camí direcció Resclusanys, s'observa un petit mur de pedra seca al
costat esquerre del camí rodejat de prats de pastura. Passarem per la casa de
Resclusanys que ens quedarà a mà esquerra, es una de les cases situades a més
alçada de l'Alta Garrotxa (1.140m). Travessarem una tanca metàl·lica de color
verd i recorrerem boscos de roure martinenc i faig per arribar novament al Coll
Sagordi. Cal dir que aquest últim tram de tornada te un punt tècnic, seguint
les indicacions deixarem la pista ample per endinsar-nos ven en mig d'una
fageda, el desnivell que farem de baixada es força fresat ja que l’ inclinació
del camí es important, a més a més tot era molt ple de fang amb la qual cosa
dificultava més la baixada, finalment el camí ens conduiria a la pista més
avall.
 |
| Travessem la tanca de color verd i continuem baixant |
 |
| En aquest punt deixem la pista i ens fiquem al bosc a ma esquerra |
 |
| Caminet de baixada entre fajos |
 |
| "Serrat de la Barraca" Fageda per on transcorre l'últim tram de baixada |
Un cop vam deixar enrere el tram de baixada força pronunciat entre fajos i
fang i vam arribar novament al Coll Sagordi ja només ens quedaria refer el camí
del Masos per arribar novament al nucli de Pera, comentar que justament al Coll
Sagordi ens vam trobar amb una altre parella de caminaires molt simpàtics amb
els quals vam estar xerrant uns minuts per comentar la ruta.
 |
En aquesta cruïlla
girem a la dreta, direcció Coll Sagordi
|
 |
| Bac de la caseta |
I una altre ruta més per la saca! Ha estat un dia genial on hem
gaudit completament sols de la muntanya durant tot el dia tret de la parella
que ens vam trobar casi al final del recorregut. La Garrotxa mai et deixa
indiferent, quines muntanyes tan precioses, ja tenim ganes de tornar un altre
dia, esperem que us hagi agradat aquesta interessant ruta, fins un altre, salut
i cames!
1.
Temps total de la ruta: 5:48 minuts
2.
Temps real en moviment: 3:42 minuts
3.
Temps aturats: 2:06 minuts
4.
Distancia: 12,93 quilòmetres
5.
Desnivell positiu: 553 metres
6.
Desnivell negatiu: 555 metres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada