El nostre logotip

El nostre logotip

diumenge, 7 de maig del 2017

Santuari de Queralt des de Berga 14/04/2017


Ruta molt coneguda aquí al Berguedà, el Santuari de Queralt, pujarem des del poble de Berga que queda just per sota d'aquest fantàstic indret.

Aquesta ruta la farem aprofitant l'escapadeta rural al Berguedà. L'itinerari comença al Convent de Sant Francesc de Berga, seguirem les indicacions per pujar al Santuari de Queralt, ens fixarem a les marques de color groc que anem trobant pel camí, a més a més només sortir del pàrquing del Convent que queda per darrere ja trobem el primer cartell indicatiu.
Es tracta d'una ruta molt freqüentada per senderistes i peregrins que pugen a visitar dit Santuari.

Per arribar en cotxe fins a Berga podem agafar l'autovia C-16 venint des de Terrassa/Manresa i per pujar al Santuari un cop a Berga cal agafar la carretera de Ribes C-1411z i poc seguit deixaríem aquesta carretera per agafar la carretera BV-4241, més tard giraríem a la dreta per continuar per la BV-4242 fins a arribar al nostre destí final, el Santuari de Queralt.

Convent de Sant Francesc de Berga

Vista del Castell de San Ferran

Pugem per aquest corriol seguint les indicacions

Tram del corriol de pujada abans d'arribar a un carreró

Sortim del pàrquing que hi ha darrere del Convent de Sant Francesc de Berga. Hem de dir que tota la ruta és degudament senyalitzada així que no tindreu problema en fer-la. Fa un dia radiant, sembla ple estiu, mes de Juny, i només estem a Setmana Santa! Avancem cap a la part alta del poble (nucli antic) i de seguida arribem a la carretera, creuem aquesta, a la nostra dreta ens queda el Castell de Sant Ferran. Veiem un cartell a mà esquerra i al costat s'intueix un corriol que puja paral·lel als pòsters de tensió, hem de pujar per aquí. Distancia per arribar al primer destí (St. Pere de Madrona) 1,3 km.

Vista del poble de Berga

Castell de Sant Ferran de Berga

Vegem els objectius d'aquesta jornada

Travessem la carretera i iniciem el camí de pujada a ple sol

La vista sobre el poble de Berga comença a ser important, aquest corriol ens condueix a una part del poble que bé a ser com una urbanització, trobem taques de pintura, només cal seguir-les. Arribem novament a una carretera, la creuem i davant mateix trobem un altre cartell amb les corresponents senyalitzacions, pugem escales i amunt. Distancia per arribar a St. Pere de Madrona, 0,7 km.

Cartell indicatiu, nosaltres, cap a St. Pere de Madrona

Petit tram d'escales, el millor?, el senyal de tràfic!!

Camí de pedra que condueix al Santuari 

Al fons a la dreta St. Pere de Madrona


La pujada es fa un pèl dura, ja que el sol pica de valent, com he dit abans, sembla el mes de Juny!!
Trobem gent que també fa el camí de pujada, altres ja estan de baixada. De seguida trobem una cruïlla, a l'esquerra es puja directe al Santuari de Queralt, recte cap a St. Pere de Madrona, nosaltres recte amunt cap a St. Pere. Si alcem la vista, ja podem veure l'ermita, queda a la part dreta.


Encreuament de camins, nosaltres per l'esquerra

Arribem a St. Pere de Madrona

Cartell informatiu sobre aquesta Església

Detalls de la porta del recinte

Gaudim d'unes vistes fantàstiques ja de tota la vall

Al centre de la imatge podem entreveure el Pantà de Baells

Jessica al costat de l'església de St. Pere de Madrona
Ja veiem el Santuari de Queralt, quin goig pujar per aquestes muntanyes



Fantàstiques vistes des d'aquí dalt, ho volem caminar tot!!!

Una bona panoràmica de Berga

Una foto més abans de marxar de Sant Pere de Madrona

Ja hi som a St. Pere de Madrona, l'Ermita és tancada però podem donar una ullada pel seu voltant. Tenim excel·lents vistes de les muntanyes que ens envolten i també del poble de Berga. Reprenem la marxa i ara si, ens dirigim cap al Santuari de Queralt. Només baixar de l'Ermita trobem un altre cartell, hem de continuar agafant el corriol que surt a l'esquerra, direcció al Santuari. El paisatge canvia radicalment, ja no ens tornarà a donar el sol, fins a arribar dalt del Santuari, tot el tram que ens falta de pujada és a l'ombra dels arbres d'un bonic bosc. Distancia per arribar al Santuari (0,6 km).

En aquesta cruïlla agafarem el camí de l'esquerra, direcció Queralt

Camí força empedrat i un pèl pronunciat

Comencem a pujar de valent

Trobem marques de color groc i altres de color verd i blanc

Últims metres abans d'arribar al pàrquing de cotxes 

Tram del camí molt pronunciat, cal estrènyer les dents, la calor colla molt

Ara sí, tenim el Santuari a tocar ja...

Arribem al pàrquing de cotxes, hem aconseguit el nostre objectiu d'avui

Veiem que hi ha algunes persones fent parapent

Després d'una pujadeta considerable arribem al pàrquing del Santuari, distancia per arribar al Santuari (0,2 km). És ple de cotxes i algun autocar, veiem molt moviment de gent, turistes i peregrins que s'han acostat fins aquí. Observem que hi ha un antic cremallera per poder pujar fins a dalt, nosaltres però, farem servir les cames, així que escales amunt! Aixequem la vista cap al cel i veiem que hi ha gent fent parapent, es veu que en aquesta zona hi ha molta afició i l'atractiu és bestial gràcies a les meravelloses vistes de les quals gaudeix la Serra de Queralt.

Aquí es pot agafar el cremallera per pujar fins a dalt de tot

Cremallera molt antic

Informació Wikipedia:

El Santuari de Queralt, de Santa Maria de Queralt o de la Mare de Déu de Queralt està situat al nord-oest del municipi de Berga (Berguedà), concretament dins l'antic terme de la Valldan. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.

Situació

El Santuari està situat al vessant oriental del Castellberguedà, cim de la serra de Queralt. L'indret on avui s'aixeca el santuari correspon, segons sembla, a l'espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà. El conjunt de Queralt l'integren el Santuari on es venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt i un edifici annex que acollí al seu moment l'hostatgeria del santuari, on avui hi ha el restaurant i l'estació del funicular que hi accedeix des dels aparcaments. Hom considera igualment part del Santuari l'església de La Cova on, segons la llegenda, un pastor de Vilaforniu trobà la imatge de la Mare de Déu el segle XIV.


Entrada al Santuari

El poble de Berga vist des de l'interior del bar

Placa commemorativa

Descripció

És una església barroca d'una sola nau central amb dues capelles laterals i un espaiós cambril amb la imatge de la Verge a la part alta, sobre la sagristia, darrere l'altar major. Aquest té tres compartiments, el central dedicat a la Verge amb una capçalera de quatre graons per banda. Les capelles laterals estan endinsades dins les naus laterals. Annexa al temple hi ha una casa- ermita.

L'exterior és força auster i l'església es confon amb la resta dependències del santuari. Està situat dalt de les muntanyes, apartat de qualsevol nucli de població. El més característic potser és el gran nombre d'obertures de tot el complex, que mira cap a la vall per guanyar major lluminositat. El parament és de pedres unides amb morter deixades a la vista i les cobertes, a dues aigües amb teula àrab. Durant la Guerra Civil es va cremar un retaule, que el 1958 va ser substituït per un altre dissenyat per M. Ballarín.

Vistes de l'exterior de l'església

Interior de l'església, estil Barroc i Modernisme

El camí dels bons homes, un altre repte a fer en un futur

Anem a veure la Cova de la Troballa

Ens acostem fins al bar per prendre un refrigeri, ja que tenim molta, molta calor.... Tot i que duem aigua a sobre ens bé de gust alguna cosa més dolça i fresqueta. Un cop ens hem hidratat bé sortim cap als exteriors per visitar tot el recinte i com no, el Santuari. Tot és ple de gent, quin ambient. Un cop vista l'església seguim un cartell que ens indica la Cova de la Troballa, cap allà que hi anem.

A la dreta cap a la Cova, recte anem a parar a un altre mirador

La capella de la Santa Cova és un petit oratori adossat a la roca de Queralt, que presenta dues parts ben diferenciades. La inferior, amb un seguit d'arcs de mig punt sostinguts per grossos pilars de pedra ben treballada i revestida amb formigó i ciment amb diversos bancs; i la part superior de la cova, que presenta una estructura de pedra natural de la Serra de Queralt. Un seguit d'òculs escampats per tota la paret i una entrada de mig punt tancada per una reixa il·luminen l'interior.

La imatge de Santa Maria de Queralt és una talla de fusta del segle xiv, d'estil gòtic. És un exemplar gòtic que conserva trets romànics molt marcats. Es tracta d'una talla de fusta d'uns cinquanta centímetres d'alçada que representa la Mare de Déu asseguda. Amb la mà esquerra agafa el seu fill situat dret damunt el genoll el qual sosté un llibre amb la mà esquerra mentre beneeix amb la dreta. Amb la mà dreta sosté una oreneta, animal que ha esdevingut el símbol de Queralt. El peu esquerre de la Mare de Déu trepitja una mostela.

Cova de la Troballa

Detalls de la Capella de la Cova de la Troballa

Detalls de la porta, era tancada, no la vam poder veure per dintre

Santuari de Queralt, darrere el Pantà de Baells hi ha la dreta Berga

Preciós, així és com es veu el poble de Berga des d'aquí dalt

Una panoràmica més d'aquest fabulós paisatge que ens ofereix el Berguedà

Un cop visitada la Cova de la Troballa anem cap a un mirador que hi ha per sota seu, grandíssimes vistes també, fem algunes fotos. Ens adonem que el camí dels Bons Homes (GR-107) passa per aquest mateix punt, decidim que ja és hora de marxar, així que som-hi. El camí de baixada el farem per l'antic camí que puja directe des del poble de Berga (cruïlla que vam deixar de pujada), ús recordeu? Un cop al pàrquing aquest camí surt a mà dreta (el de pujada queda a mà esquerra). Durant el camí de baixada cap a Berga trobarem algunes capelles, les podeu veure totes a les diferents fotografies. El primer tram de camí es força esglaonat, a més a més tot es ven empedrat. Distancia fins a Berga (1,1 km).

Una foto pel record, que quedí constància de què hem pujat

Capella de St. Ignasi de Loyola 1946

El GR del Camí dels bons homes

Primera Capella al camí de baixada

Interior de la Capella de la Mare de Déu dels Dolors

L'inici del camí de baixada és ple d'esglaons

De baixada ens topem amb la Capella de St. Jaume

Interior de la Capella de St. Jaume

Arribant a la Capella de St. Jacint, el poble de Berga a la dreta

Interior de la Capella de St. Jacint (segle XVII)

Cruïlla que vam veure en pujar, nosaltres cap avall a la dreta

Ja arribem a Berga, observem molts horts a la part alta del poble

A la dreta de la imatge l'església, punt d'inici de la nostra ruta

Ja hem arribat a Berga, ara toca dinar que tenim molta gana!! Trobarem un bar restaurant i farem un bon entrepà amb unes tapes i una cerveseta ven freda, ens ho hem guanyat avui.
Desitgem molt que us hagi agradat aquesta ruta, recomanem si o si la visita aquest Santuari de Queralt també conegut com el Balcó del Berguedà. Fins a un altre dia amics i amigues!!




Llegenda

Un bover de la masia de Vilaformiu (pertanyent a la família Altarriba) estava pasturant els bous pels cimals de la muntanya de Queralt, quan de sobte un d'aquests animals, deixa el ramat i s'enfila apressadament fins a la meitat de la cinglera. El bover corre darrere d'ell per fer-lo tornar al ramat, però quan arribà al lloc on aquest havia parat va tenir una gran sorpresa en veure el bou agenollat davant d'una petita imatge de la Mare de Déu, mig amagada en un esquei, al costat un cirerer florit miraculosament –fora de temps-. El devot pastor s'agenolla i agafa la imatge i se la guarda al sarró i tot saltant d'alegria torna cap a Vilaformiu per ensenyar la troballa. Davant de tots els de la casa obra el sarró i ... La imatge no hi era. El pastor no perd l'esperança, l'endemà hi torna, troba la imatge al mateix lloc, l'agafa i aquest cop lliga el sarró. Arribant a Vilaformiu el destapa i es repetí el fet com el dia abans. Llavors el bover ja no es fia d'ell tot sol. Amb els seus amos i d'altra gent de la masia pugen cap al cimal i comproven admirats que el pastor no els havia enganyat. Aleshores comprengueren que la Verge volia ser venerada justament en aquest lloc, i l'hi construïren una capella. La primitiva capella s'edificà on avui hi ha el celler, a l'edifici adossat a l'església.





Distància total: 6,1 quilòmetres
Temps total de la ruta: 2:45 minuts
Temps aturats: 25 minuts aproximadament
Desnivell positiu: 487 metres
Desnivell negatiu: 487 metres


dilluns, 17 d’abril del 2017

Via Nicolau " Tram de Bagà fins a l'Ecomuseu de St. Joan de l'Avellanet " (Bagà) 13/04/2017

VIA NICOLAU
Antiga via fèrria constrüida entre 1914 i 1916


Una mica d'història

El 20 d'Abril de 1914 van començar les obres del ferrocarril pel transport de fusta entre Guardiola i Gisclareny, promogut pel Sr. Tomàs Nicolau i Prieto propietari de la serradora de Berga. La construcció de la via era complicada degut a l'orografia, la dura climatologia i la penositat dels treballs manuals. Es van construir túnels i parets de pedra seca (encara visibles) per consolidar la via.

Després de funcionar uns quants anys es va abandonar i va començar una degradació constant del traçat. Als anys 1960-1970 els serveis forestals van reobrir alguns trams per realitzar actuacions d'hidrologia i contenció de l'erosió. Fins a l'any 2009 no es va recuperar el camí. Aquesta restauració ha suposat actuacions molt complexes, moltes realitzades manualment o, fins i tot, amb l'ajut d'un helicòpter pel transport de materials en zones de pràcticament inaccessibles.


El recorregut


Excursió de 12 km de longitud (anada i tornada) que segueix l'anomenada Via de Nicolau. El punt d'inici de la ruta és l'Ecomuseu de Sant Joan de l'Avellanet, des d'on seguim "sempre en suau baixada" l'antic traçat ferrovial del Nicolau, que passa per Bagà i acaba a Guardiola de Berguedà. El camí ha estat senyalitzat, netejat i adaptat per a usos turístics i no presenta cap dificultat. El desnivell és escàs i al llarg del recorregut anem alternant trams de sender, pista de terra i pista asfaltada.


La nostra excursió

Nosaltres no farem tot el traçat en aquest cas, ja que ens trobem visitant el poble de Bagà, amb la qual cosa el punt de sortida el farem des del mateix poble seguint el consell que el noi de l'oficina d'informació ens va donar. A més a més anàvem justos de temps, ja que era migdia i a les 15.00 hores tenim taula reservada per dinar.
Només veureu imatges de la meitat del traçat que està comprès entre el poble de Bagà i l'Ecomuseu de St. Joan de l'Avellanet. Segons ens va explicar el noi de l'oficina d'informació (un crack, tot s'ha de dir) el tram més bonic o amb les millors vistes, és aquest, el de pujada fins al punt d'inici del recorregut, ja que el tram final fins a Guardiola de Berguedà és més aviat boscos i no té les panoràmiques que si ofereix l'altre tram.


Mapa Editorial Alpina (en verd el recorregut sencer)

Seguim aquestes indicacions

Església vista des del Pont de la vila

Pugem per aquestes escales per iniciar el recorregut

Tram de pista ombrejat a l'inici del recorregut sortint de Bagà

Fantàstiques vistes sobre la Vall del Bastareny

Poble de Bagà

Jessica amb Bagà al fons

Nosaltres al Segon túnel

Interior del túnel

Bagà vist des de l'exterior del túnel

Els treballs de restauració han estat extraordinaris

Pista solejada i força ample, ideal per fer en bicicleta

Jessica amb el Primer túnel al fons

Camina i calla a l'interior del Primer túnel

Petit pont abans d'arribar a la Vagoneta

Aquest tram és preciós, el camí és molt planer

Nosaltres a la Vagoneta

Passarel·la de 35 m de llargada

Jessica ven al mig de la Passarel·la

Aquesta passarel·la recorda molt al pont penjant de Rupit

Baranes de fusta, seguretat davant de tot

Fent la migdiada Jessica?

En aquest punt sortim a la pista asfaltada

Cartell informatiu de l'inici i final de la Via de Nicolau

Ecomuseu de St. Joan de l'Avellanet

Cartell informatiu sobre la història de la Via de Nicolau


On començar l'itinerari des de Baga

Per començar el recorregut ens situarem davant l'Església del poble de Bagà, allà trobarem la primera fita amb el dibuix de la Via de Nicolau, només cal seguir-les en tot moment, veureu que des de l'Església baixareu un estret carreró que transcorre entre uns petits horts per després travessar el Pont de la vila i tot seguit pujar un camí amb esglaons de fusta que us conduiran a un petit parc (ideal per la canalla), travesseu el parc i pugeu un estret caminet amb més esglaons de fusta i de cop us trobareu ja a la Via de Nicolau!!


Com arribar en cotxe

Arribarem al poble de Bagà per la carretera C-16 (carretera que passa per la població de Berga i que continua cap al Túnel del Cadí). A l'entrada del poble hi ha molt espai per estacionar el cotxe.

I si voleu anar fins al punt d'inici del recorregut, heu de fer el següent: des de Bagà agafeu la carretera que surt cap a Gisclareny (el riu queda a l'esquerra), després de 2 km arribem al pont de Sant Joan de l'Avellanet i la carretera creua el Bastareny. Continueu avançant, la carretera puja amunt, després d'aproximadament 1 km (potser no arriba) arribareu a un trencall. Heu de girar a l'esquerra i no pas a la dreta (Túnel que condueix al poble de Gisclareny), ara ja només quedarà fer uns 400 m per arribar a l'Ecomuseu de Sant Joan de l'Avellanet (punt de sortida), hi ha espai per estacionar els cotxes.


Distància recorreguda: 6,6 km

Temps en fer el recorregut: 1:45 m

Temps aturats: 15 m

"No disposem de track de la ruta, ja que no vàrem posar el GPS"