El nostre logotip

El nostre logotip

dimarts, 6 d’octubre de 2015

La Gallina Pelada (Berguedà) 30/05/2015

Havíem sentit a parlar de la Gallina Pelada, cim situat a la Serra d'Ensija i els Rasos de Peguera i com som gent molt curiosa vam decidir anar a conèixer aquest meravellós indret. Sortim de Llinars a les 8.00 i ens plantem a les pistes d'esquí de Rasos de Peguera en 1,45 minuts. La ruta que vam seguir en cotxe va ser: AP-7, després desviament cap a C-58 aquesta és converteix després en E-9 sempre en direcció Berga, un cop hem arribat a Berga, agafem la carretera C-1411z per finalment connectar amb la BV-4243 que ens conduïra fins a dalt de tot de la muntanya (pistes d'esquí). Allà mateix aparcarem el cotxe, agafarem les motxilles, hi ha les 10.00 iniciem la sortida, davant la creu que hi ha al pàrquing surt un camí que pica cap avall, és aquest el que agafarem. Aquesta pista en poc més d'1,5 quilòmetres es converteix en una petita carretera asfaltada, és la BV-4025 que va direcció Fígols i Sant Corneli. Al cap d'uns 30 minuts ens situem ja al poble abandonat de Peguera, un indret on només si respira pau i tranquil·litat, vam fer les fotos de rigor i marxa enrere per anar a buscar el camí que ens conduiria cap a dalt de la muntanya.

La Gallina Pelada al fons, tot just acabàvem de començar.....

Una foto als peus de la carretera BV-4025 amb la Gallina al fons!

La Collada, nom que rep aquesta part del traçat darrere el cartell.

Aquesta part de la Vall li diuen Els Planells

He de dir que vam fer una cosa malament, vam anar primer a visitar el poble de Peguera deixant a mà esquerrà un desviament que és el que més tard hauríem d'agafar per començar a pujar. Resulta que la volta que faríem durant el dia ens acabaria duent al poble de Peguera però per la part de darrere, amb la qual cosa creiem que ens haguéssim estalviat uns 2 quilòmetres.... això ens va passar per no estar ven informats!

Arribem al poble de Peguera.
 
Només trobem aquesta casa totalment restaurada.



Cementiri



Un cop hem fet mitja volta després de veure el poble arribem a una intersecció, deixem el camí GR-107.1 i ens desviem a la dreta encara és el GR-107.1 que continua pel bosc, aviat arribem a una font que se'n diu la Font de la Bruixa, continuem una mica més endavant fins a arribar a l'antiga Masia 
"Casa Ferrús".


Aquí agafem aquest corriol a mà dreta.

Casa Ferrús

La Roca Gran de Ferrús al fons.


Fem un petit àpat i ens posem mans a l'obra de nou, la pujada comença a ser notable, ens dirigim cap al Coll de l'Estret des d'on tindrem ja unes vistes espectaculars!


Quin arbre més curiós oi?

Gent fent escalada.

Seguirem sempre les marques del GR.


La part SO de la Roca Gran de Ferrús.



La pujada per la Canal Gran és dura però maca!

A punt d'arribar al Coll de l'Estret.

Les vistes comencen a ser molt maques.

Coll de l'Estret
La pujada per la Canal Gran és força dura, ja que hi ha molta pedra solta i el terra rellisca bastant. Un cop estem al Coll de l'Estret, deixem el GR que ens duria cap a la població de Gósol, hem de pujar cap a la dreta en direcció Les Llosanques.

Aquests arbres sembla'n trets d'una pel·lícula de por!



En tot moment cal estar molt pendents de les pintades de color vermell o grogues que ens trobem pel camí, aquest tram de grimpada és molt dur i fins hi tot pot ser perillós pel desnivell que té. Nosaltres vam haver de fer servir les mans en més d'una ocasió per pujar amb més seguretat. En un punt vam perdre de vista les marques de color vermell i quan ens vam adonar ens havíem desviat uns 50 metres, sort que vàrem poder donar la volta sense gaires problemes!


Aquí es pot apreciar el fort pendent que té aquest costat de la muntanya.

Tram perillós on s'ha de vigilar molt.

Va Jessica que ja s'acaba la pujada!

 Un cop deixem enrere la dolenta grimpada, estem a punt de fer Cim a la Roca Blanca per la seva cara Oest. Les vistes que ens espera'n són molt i molt maques!

Pedraforca
Hi ha uns núvols que no fan gaire bona pinta....

Per fi, ja som a la Roca Blana i hem pogut veure el Pedraforca per la part de darrere, des d'aquesta posició veiem al fons el Cim de la Gallina Pelada, durant aquest tros gaudirem molt, ja que és molt planer i podem gaudir del paisatge, en poc més de 15 minuts farem cim!

Cim de la Roca Blanca 2.289m.
 


Una altra perspectiva de la Roca Blanca ara des del Cim de la Gallina.

La Gallina Pelada 2.317m.







 

Per fi, ara toca gaudir de la baixada!

Fem la vista enrere per veure el Cim de la Gallina Pelada per última vegada.

El refugi de Serra d'Ensija.

Una més pel record i les cames!






El refugi de Serra d'Ensija situat a 2.200 metres d'altitud el deixem al nostre costat esquerre i continuem tot recta direcció Est, caminarem pel mig del Vall comprés entre la Creu de Ferro (tercera cima més alta amb 2.294m) i el Pla de Les Tores. Nosaltres pel mig buscant el Coll, és un camí que es fa molt bé, ja que és prou marcat a terra, no el deixarem fins a arribar al Coll. El Cim de la creu de Ferro ens ha de quedar en tot moment a la nostra esquerra!



El Coll


Triguem aproximadament uns 20 minuts a arribar al Coll, un cop som aquí ara toca fer una baixada un pèl més tècnica, havíem llegit que també es pot baixar directament pel Torrent però que a la part final és força brut.... a la fotografia següent el podeu veure, la part més bruta és un cop entra al bosc.


Podem veure la Serra de Queralt davant nostre.
Agafarem un camí molt estret que es veu a mà esquerra en comptes de baixar tot recte pèl Torrent, ja que també ho havíem sentit que disposàvem d'aquesta opció. Al final va resultar ser pitjor, si ho arribem a saber, haguéssim baixat directament pel Torrent, ja que vam tenir problemes a mitjan recorregut per identificar el camí correcte, no vam veure pintades de color groc com havíem llegit hi ha estones tot era molt confós. Vam optar per acabar travessant un tros de bosc en direcció Sud fins a arribar al Torrent, ja que en aquest sentit no hi havia pèrdua perquè ens va resultar molt orientatiu. Un cop vam arribar al Torrent, de seguida vam veure el caminet i alguns Itos de pedra que marcaven el camí a seguir!

Inici del camí a mà esquerra.

Un Pi amb una forma molt curiosa!
Un cop vam trobar el camí, vam sortir a una pista un pèl més ampla que de seguida deixaríem, ja que justament davant entrava un altre corriol cap al bosc, és aquest el que hauríem d'agafar!

Camí a seguir, tot cap avall.

Sortim aquí, continuem tot cap avall.

Camí que sense cap problema podem seguir!


Sortim a una pista ampla que hem d'agafar a l'esquerra.

Ara ja només queda seguir direcció Peguera, el camí és en molt bones condicions. El poble el tenim a 1,5 quilòmetres més o menys però abans passarem per la Font de Cal Coix.




Font de Cal Coix.



Ens trobem algunes restes de l'antic poble de Peguera que com estan situades a la part de més abaix al començament de la ruta no havíem vist. 



Un cop passat el poble després d'aturar-nos 10 minuts a veure granotes arribem a la pista asfaltada (BV-4025), pista que ja havíem fet al matí. Caldrien 30 minuts més aproximadament per arribar al final de l'aventura d'avui, Rasos de Peguera ho tenim a tocar!

Petjades d'un Senglar.

Camí que ens dura a Rasos de Peguera, és el mateix que vàrem fer al matí.



  1. Temps total de la ruta: 7.50 minuts
  2. Temps real en moviment: 6.30 minuts
  3. Temps aturats: 1.20
  4. Distancia: 22,5 Km
  5. Desnivell positiu: 1260m
  6. Desnivell negatiu: 1235m







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada