El nostre logotip

El nostre logotip

diumenge, 22 de novembre de 2015

Camí Vell a Núria per Queralbs (Ripollés) 14/11/2015

L'any passat vam estar a Núria per primera vegada i ens vam enamorar d'aquest meravellós indret, un lloc molt especial ven al mig del Pirineu, les seves muntanyes són espectaculars així que teníem un compte pendent, fer el Camí Vell a Núria des de la població de Queralbs. Vam sortir de Llinars a les 8.00 del matí direcció Granollers, després la C-17 fins a Ripoll, un cop aquí a l'esquerra direcció Campdevànol i tot amunt passant per la població de Ribes de Freser i finalment arribem a Queralbs en tan sols 1:25 minuts, ja que no hi havia pràcticament tràfic.



Aparquem el cotxe al pàrquing de l'estació del Cremallera de Queralbs, són les 9.25 així que pugem fins al poble i arribem al punt d'inici d'aquest bonic Camí Vell que és situat a la plaça del Raig. Veiem que hi ha tres opcions, nosaltres farem el camí que és pintat de color groc (pel Pont del Cremal). Iniciem la Pujada de Cal Perico i en qüestió de 10 minuts haurem deixat enrere les últimes cases del poble, la Ruira de Dalt i la Ruira de Baix (1.320 m), el desnivell de pujada fins a Núria és força important, ja que haurem de superar uns 800 metres.



Les primeres rampes són dures i més si t'agafa fred al principi, la temperatura és baixa, el cotxe ens havia arribat a marcar 3 graus però el dia és molt clar, pràcticament no hi ha núvols al cel així que de seguida comencem a tenir calor sobretot pel polar que dúiem a sobre, el vam haver de treure a la mitja hora de començar a pujar.





El camí és degudament senyalitzat en tot moment, no cal que ús amoïneu. Hi ha cartells indicatius on especifica el temps i el destí i també moltes marques de pintura de color groc, alguns dels trams coincideixen amb el GR11 que te'ls colors blancs i vermell així que no patiu que és tot molt ven indicat perquè tothom i pugui arribar sense problemes.


Font de la Ruira


El camí es preciós, practicament tot es de pedra, tinc que dir que alguns trams resulta un pel incomode sobretot al baixar (tornada) ja que les cames van més cansades però val molt la pena. Al inici del camí un retol indica que es triga a pujar 3h 22 minuts, nosaltres ho vam fer en 2h 30 minuts per a la nostre sorpresa, vam pujar molt be i molt ràpid la veritat i això que anem parant per fer unes fotografies.

Balma de Sant Pau


Arribarem a un primer encreuament, a l'esquerra podem continuar pujant pel Roc del Duí però nosaltres continuarem tot recte direcció el Pont del Cremal.




És molt relaxant anar caminant i a l'hora escoltar el soroll que fa l'aigua mentres va baixant fent salts i petites cascades, el paisatge no podia ser millor!



Aviat arribarem al Pont del Cremal, el camí va fent alguns siga saga i ens anem trobant amb força gent durant tota la pujada, també passarem per tres petits refugis (o desconeixíem) fets a la roca, són totalment naturals, coneguts com a balma, cadascú esta degudament senyalitzat, fins i tot a un hi havia unes mantes i un encenedor per si algú ho necessites. Aquests refugis són els següents: balma de Sant Pau, balma de Sant Rafael i balma de Sant Pere tots tres per ordre de pujada.


Balma de Sant Rafael

Mantes i un encenedor


Arribem a un altre encreuament, a l'esquerra aniríem direcció l'antic túnel de Fontalba però nosaltres continuem recte, sempre amunt. Podem veure part de l'antiga vía, es molt espectacular de veure per on passaben antigament.






Continuem pujant mentre anem avançant a molta gent, ja escoltem el fort soroll de l'aigua com cau, això vol dir que arribem a la Cua de Cavall, un salt d'aigua molt bonic del qual podem fer unes fantàstiques fotografies, al costat ens trobem amb el tercer refugi, la balma de Sant Pere.




Cua de Cavall


Balma de Sant Pere


Un cop deixem enrere la Cua de Cavall al cap de poc temps el camí ens dóna una pausa i podem agafar una mica més d'aire, travessem un petit pont de fusta i ens situem a l'altre costat del riu. Les vistes són precioses, cada metre que anem pujant gaudim més d'aquest paratge, comencem a tenir gana així que aprofitarem per fer una breu pausa i menjar alguna cosa.

Travessem al costat esquerre del riu




Mentre pujaven anava pensant... a veure si passa ja algun cremallera perquè el podem veure i fer-li així alguna foto, doncs van pujar-ne tres a l'hora, pràcticament anaven tots seguits, un darrere l'altre!

Cremallera de Núria

Cada cop queda menys per ser-hi dalt de tot











Cremallera de Núria



Fem una vista enrere per veure la via del Cremallera


Ja hi som dalt de tot quasi, aquí s'aprecia força bé el camí de pedra, trobem bastants esglaons abans d'arribar al nostre destí final, Núria! El camí Vell va a parar a un encreuament on trobem el Mirador de la Creu d'en Riba a mà dreta i a l'esquerra surt un camí que va a parar al pàrquing de Fontalba, joc on s'inicia la pujada al Puigmal.

Un últim esforç abans d'arribar al Mirador de la Creu d'en Riba




Aquí tenim Núria, hem pujat en 2:30 minuts, tot un èxit per a nosaltres, sincerament aquesta pujada pensàvem que se'ns faria més dura i també que seria més llarga i pesada però per a sort nostra no a estat així. Fem un parell o tres de fotos i tirem avall, passarem pel costat mateix de la Font del Dr. Ramon Bassols Genís i seguidament per l'Ermita de Sant Gil abans d'arribar a peu del Santuari.


Núria


Santuari de la Mare de Déu de Núria



Són quasi tres quarts d'una i tenim gana així que decidim de menjar ja l'entrepà que dúiem a la motxilla, caminem per dintre del Santuari i anem a parar a la part del darrere on hi ha els jocs per als nens, un cop aquí pugem una mica cap a mà dreta com si volguéssim agafar el camí que puja cap a Eina però sense agafar-lo. Seiem a l'herba, el sol ens escalfa, comencem a menjar i de cop diu la Jessica, mira al costat dret corre, hi ha una Marmota!! Giro el cap corre'ns i efectivament veig que alguna cosa es mou, però és lluny i no arribo a esbrinar de quin animal es tracta així que corre'ns canvio l'objectiu de la càmera i poso el de llarga distància. Quina sorpresa quan vaig mirar per primera vegada... no era una Marmota sinó que es tractava d'una Guineu!!

Hora de dinar!

Guineu


Va ser fantàstic poder observar aquest animalot tan maco, tenia una cua espectacular, caminava molt a poc a poc i de tant en tant s'aturava i creiem que ens mirava i seguidament continuava el seu camí. També vam tenir la sort de què en aquell precís instant van aparèixer del no-res un parell de falcons als quals vaig començar a disparar fotografies com un desesperat, només vaig treure un parell de bones, en aquesta que he pujat al blog es pot veure força bé aquesta au rapaç tan fabulosa.

Falcó cama-roig (Falco vespertinus)

Puigmal vist des de la Vall de Núria



Pics de Noufonts i Noucreus


Un cop vam dinar decidim pujar una mica muntanya amunt per mirar de trobar alguna Marmota, vam trigar quasi una hora entre pujar i baixar, no vam veure cap de Marmota però ens ho vàrem passar pipa gaudint d'aquests paisatges i veient el Gegant Puigmal al fons, cim que vàrem conquistar l'any passat (Juny de 2014). De baixada abans d'arribar al Santuari novament vam trobar un munt de foradets a terra, estan fets per un animalet molt simpàtic, el Talp, fan un munt de galeries subterrànies igual que fan també les Marmotes, mai hem vist a cap d'aquests encara però temps al temps!


 




Forats de Talp.



Aprofitem per fer una ràpida visita al Santuari de la Mare de Déu de Núria, he de dir que per dintre es molt bonica, té uns colors fantàstics, és petitona sense grans luxes però val molt la pena veure-la si es puja a Núria, s'ha de veure si o si, pugem fins dalt per veure la Imatge de la Mare de Déu de Núria.






Imatge de Mare de Déu de Núria




Una ultima aturada abans d'agafar el camí de tornada cap a Queralbs, són les 14.30 i el sol comença a amagar-se darrere el Gegant Puigmal així que ens acabem de relaxar mitja horeta fins a les 15.00 hores i després tirem avall, omplirem una ampolla d'aigua a la Font del Dr. Ramon i ara si ens acomiadem ja de Núria fins a una altra vegada!



Jessica amb un gos molt simpàtic que voltava mirant-se a tothom!

Ermita de Sant Gil

Font del Dr. Ramon Bassols Genís
 

Aquestes últimes fotografies són ja de baixada, el sol havia marxat així que ara teníem un altre tipus de llum, sembla que els salts d'aigua es veien molt millor que al dematí, ja que el sol abans donava de ple hi ha vegades és pitjor, ja que les fotos surten amb massa llum.




Fantàstic poder observar com cau l'aigua des de dalt de tot, sembla un tobogan per on poder llençar-se cap avall, desconec si aquest corriol d'aigua té algun nom. De seguida arribarem a la part del camí on aquest va fent de nou un siga saga, aquesta vegada però el fem de baixada, des de la part superior podem veure com hi ha molta gent fent el camí de tornada cap a Queralbs.



Camí Vell a Núria, ara de baixada


Jo al Pont del Cremal


A Catalunya tenim una diversitat molt important de vegetació, tenim la sort de poder gaudir d'uns boscos meravellosos i molt variats, a la part del Ripollès els arbres que més es troben són el Pi Roig, el Pi Negre i les Avetoses i en alguns punts més baixos el Faig, aquest últim el podem trobar a les comarques de la Garrotxa, la Selva (Montseny) i part del Ripollès.





A nosaltres ens agrada moltíssim la tardor, només cal veure els colors tan increïbles que agafen els arbres, aquestes tonalitats grogues, vermelloses i marrons, és impressionant. La tardor té alguna cosa màgica, a mi personalment és l'època de l'any que més m'agrada per diferents motius: fa una temperatura ideal per sortir a fer esport, els paisatges i boscos estan en el seu màxim esplendor amb el canvi d'estació, arriba la Castanyada i Halloween, cada any anem a recollir castanyes i celebrem aquesta festa de tradició Celta i una altra cosa molt important, arriba la temporada de Bolets!



Passem novament per les Masies de Ruira de Dalt i la Ruira de Baix, per a la nostra sorpresa el pagès havia fet sortir a tot el bèstia, les vaques pasturaven per tota arreu, miréssim on miréssim hi havia als dos costats del camí, les vaques no acostumen a fer res, el més normal és que si t'apropes, elles marxen però igualment sempre fan respecte com que són animals molt grans.


Aquest vedell es va quedar molt paradet per què jo li fes la foto.

Aquesta vaca tenia uns colors increïbles, no havíem vist mai cap així.



Hem arribat al nostre destí final, Queralbs, ara són les 16.45 i la tarda cau molt rapidament així que ara toca berenar, un cafetó bé molt de gust així que ens acostem fins a un bar petitó però molt acollidor que està situat molt a prop de la plaça del Raig (no recordo el nom) i seiem dintre a una petita taula, demanem dos cafès amb llet i els dos únics croissants que li quedaven al noi del bar, aquest va tenir el detall d'escalfar-los una mica, estaven boníssims! I després del fantàstic berenar ara toca agafar el cotxe i tornar cap a Llinars, ens queda per davant 1:30 minuts de cotxe...


Imatge del recorregut tret del meu GPS TwoNav.


  1. Temps total de la ruta: 7.15 m
  2. Temps real en moviment: 4.24 m
  3. Temps aturats: 2.51 m
  4. Distancia: 15,60 Km
  5. Desnivell Positiu: 811 m
  6. Desnivell Negatiu: 788 m








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada