Pedraforca (Refugi Lluís Estasen - Coll del Verdet - Pollegó superior - Tartera) (Berguedà) 15/06/2013

El Pedraforca, quina muntanya tan màgica i alhora tan espectacular i perillosa. Havia estat als seus peus fa molts anys ja en una excursió que vàrem fer amb els meus tiets de Berga, me'n recordo que vam anar a un riu a passar el dia i dinar i al fons s'alçava majestuós el Gran Pedraforca. El Meu tiet ens va explicar que molta gent i pujava a peu, jo amb cara de sorprès vaig al·lucinar! Qui diria que 20 anys més tard jo hi pujaria també. He de donar les gràcies a la meva xicota perquè la idea va ser seva, segurament jo no hagués dit d'anar pel respecte que a mi hem feia aquella muntanya tan espectacular.

Sortim de Llinars molt d'hora, cap a les 6:00 del matí per arribar aviat, ja que tenim 2:10 de cotxe aproximadament, agafem la C-35 fins a Cardedeu, després toca agafar l'Autopista AP-7 (22Km) un cop aquí agafarem el desviament cap a C-58 direcció Sabadell/Manresa (15Km) i després ens hem de desviar cap a C-16 (89Km) i finalment girem cap a B-400 direcció Vallcebre/Saldes/Gósol, passada la població de Saldes girem a la dreta i continuem per aquesta pista uns (6Km) fins a arribar al nostre destí, El Mirador de Gresolet on deixarem el cotxe aparcat i començarem la nostra aventura.

L'inici de la ruta és al mateix pàrquing del Mirador de Gresolet, al costat esquerre de la pista, és un camí molt ven senyalitzat i s'endinsa en un bosc molt bonic. En 10 o 15 minuts arriben al refugi de Lluís Estasen, des del començament hi ha uns cartells indicatius, no té cap pèrdua. Aquest primer tram fins al refugi no arriba al quilòmetre de llargada (0,8km aproximadament).

Refugi Lluís Estasen

Jessica preparada per la gran aventura d'avui

El pàrquing on hem deixat el cotxe rep aquest nom a causa del Santuari de Gresolet. És un santuari de la Mare de Déu del municipi de Saldes (Berguedà). Està situat al fons de la vall del torrent de Gresolet, un espai dominat pel vessant nord del Pedraforca, entre planells de pastures voltades de bosc i rocam i molt proper al bosc de Gresolet. Per accedir-hi cal desviar-se de la carretera B-400 just abans del pont de Saldes i prendre la pista forestal durant uns 8 kilòmetres. El nom de Gresolet procedeix de grèvol, arbust molt abundant a la zona. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El Pedraforca te tres punts molt característics, són els següents: el Pollegó Superior (2.506 m), l'Enforcadura (Tartera 1,5 km) i el Pollegó Inferior (2.445 m).La nostra ruta serà pel Coll del Verdet així que cap allà anem! No hem fet més que començar i ja estem al·lucinant amb els paisatges, aquests boscos plens de pins tan alts i bonics i aquestes roques gegants que sembla que en qualsevol moment hagin de sortir rodant cap avall.

Tram força tècnic abans de començar la forta pujada

 Trigarem poc més d'una hora i mitja en arribar al Coll del Verdet, la pujada és se'ns dubte molt més dura del que nosaltres creiem. La falta de costum a caminar amb aquests desnivells és fa notar, ja que de fet vàrem començar amb les caminades a finals de l'any 2012.

Podeu veure l'exigent desnivell que hem de superar

Arbre mort ple de pedres

Durant la pujada vam començar a veure alguns punts de neu que encara no s'havia desfet, especialment situats a les parts més fredes on pràcticament no dóna el sol, sempre la cara Nord de la muntanya. Abans d'arribar al nostre primer punt d'interès (Coll del Verdet) ja podíem veure part de la Serra del Cadí i també el Santuari del Gresolet, hem de fixar-nos bé per això i saber-lo situar si no és molt fàcil no veure'l.

Restes de neu

Heu de pensar que aquesta ruta del Pedraforca és molt concorreguda, els caps de setmana està plena de gent, cosa que en un indret com aquest a mi hem dóna més tranquil·litat (sobretot per la Grimpada), ja que és bo que hi hagi gent per si t'han de donar un cop de mà. Tot el camí és degudament senyalitzat amb fites i pintures de color blanc i groc (PR-123).

Tram molt exigent abans d'arribar al Coll

Marques a seguir

 Arribem al Coll del Verdet, aprofitem doncs per menjar alguna cosa (sempre duem a sobre plàtans i xocolata) que va molt bé per agafar forces. Estem aturats quasi 10 minuts, arribem cansats però molt il·lusionats amb el repte, contemplem les fantàstiques vistes que aquest indret ens ofereix com ara el poble de Gósol o la Serra del Cadí.

La població de Gósol al fons de la imatge

Coll del Verdet

A punt de començar la temible grimpada!

Iniciem la temuda grimpada, tenim gent davant i darrere la qual cosa a mi hem dona molta tranquil·litat la veritat. No esperàvem una grimpada tan exigent i dura, suposo que deu ser també la falta de costum, he de dir que Jessica pujava molt millor que jo, més segura i més ràpid!

Jessica està gaudint de debò amb aquesta grimpada!

No apte per a gent amb vertigen

Pujant la grimpada!

Arribem a la avant cima i això fa que els nervis acumulats passin una mica, el terreny és molt més sua ara, ja no hi ha tant desnivell. Podem veure el Cim allà, al fons, hi ha gent arreu del camí i tothom fa cara de felicitat. Aprofitem per demanar que algú ens faci una foto i després ens oferim nosaltres a ferla, cada cop falta menys per arribar a la conquista del cim.

Fotografia pel record abans de fer cim

Abans no se'm oblidi amics, durant tota la grimpada heu d'anar seguint uns punts de color groc, si ús i fixeu bé els veureu molt sovint així que el camí no té pèrdua. Cal dir també que s'ha de vigilar molt en tot moment, haurem de fer servir les mans molt sovint amb tal d'agafar-se bé a les roques per no caure. A l'hivern pot resultar més perillós a causa del gel i les nevades, ja que la roca segurament relliscarà moltíssim, ara a l'estiu no és el cas però.

Ara sí! El primer pas ja està fet, hem fet cim! Molta gent és a dalt, aproximadament triguem 1 hora a pujar tota la grimpada des del Coll fins al Pollegó Superior a 2.506 metres! El cim és ple de gent, aprofitem per demanar que algú ens faci alguna fotografia pel record i seguidament trèiem els entrepans de la motxilla i esmorzem. Hi ha molta gent gran per a la nostra sorpresa, xerrem amb algunes d'aquestes persones per intercanviar opinions i ens diuen que ells han pujat per la Tartera de Saldes, altra gent fa una ruta diferent, pugen per l'altra banda de la Tartera, és a dir pel camí que bé de Gósol.

Immortalitzem el moment, estem contents com nens!

La primera part de la grimpada és la més tècnica i dura i cal seguir les marques grogues, la segona part de la grimpada per dir-ho d'alguna manera és més fàcil de fer, el recorregut és més opcional tot i que també hi són les marques grogues i només cal seguir-les fins al cim i d'aquí fins a la Tartera. Des del cim podem endevinar tota la Serra del Cadí, és espectacular! També veiem baix de tot el refugi pel qual hem passat al començament de la fantàstica ruta.

Exemplar de Corb agafant un tros d'embotit

Hem fet cim, estem radiants de felicitat

Pollegó Inferior (2.445 m)

Un cop hem menjat l'entrepà, hem fet les fotografies pel record i hem descansat una mica és hora de començar a baixar, la Tartera ens està esperant, però abans hem de fer un tram un pel tècnic també. És una mena de grimpada però molt més curta i sense tanta dificultat, trobem gent gran que la fa de baixada, xerrem amb ells i comenten que faran la Tartera, ens avisen de què anem amb compte, ja que la Tartera és plena de pedra solta i rellisca una bestiesa.

Vista amunt del tram de baixada fins a la Tartera

Jessica iniciant la baixada

Posem peus a la famosa Tartera, a la dreta baixaríem cap a Gósol, nosaltres girem a l'esquerra per anar direcció Saldes. Podem veure millor l'altre Pollegó, quedem parats quan vegem realment el desnivell de la baixada que hem de fer, és impressionant. Gaudim d'unes vistes úniques, quina meravella de la natura i quina impressió amb l'abisme que s'escampa d'avant nostre!

Jessica ja és preparada per baixar corre'ns!

Estic al·lucinant amb la Tartera

Els primers metres de baixada son se'ns dubte els pitjors a causa de la falta de costum i per què no, a la por de caure. A mesura que anem descendint aquesta por a caure i fer-se mal va desapareixent i comencem a gaudir com nens! Resulta del tot fàcil relliscar i caure de cul, ja que absolutament tot el terra és cobert de pedres. Una parella que va anar amb nosaltres durant tota la pujada era també a la Tartera, van començar a baixar a l'hora que nosaltres i de cop la noia va caure de cul i va fer que un roc força gran comences a rodar cap avall. Molt més avall hi havia un grup de persones fent el descens, vam haver de fer uns crits perquè ens escoltessin i vigilessin amb aquest roc que no parava de caure, cada cop més de pressa pel desnivell, finalment es va aturar en xocar amb altres pedres i tot va quedar en un petit ensurt.

La Tartera fa aproximadament 1,5 quilòmetres i abans d'arribar al seu final aquesta s'estreta moltíssim fins al punt de fer només 3 0 4 metres d'amplada, en aquest punt cal tenir molta precaució, ja que ens veiem obligats a fer una mini grimpada però de baixada. Es tracta de baixar per sobre d'uns blocs de pedra, farem servir les mans per anar més segurs, però no té gaire complicació, aquest punt és conegut com a "Davallada". Un cop passat aquest punt en pocs metres finalitzem la Tartera i tot seguit el camí gira cap al costat esquerre per ficar-se en un bonic bosc de pins.

Tram final de la Tartera 

Ja hem superat tota la part més dura i tècnica de la sortida d'avui (Grimpada i Tartera) i els nervis han marxat, hem gaudit de la baixada com dos nens, vam començar amb moltíssima precaució i vam acabar corre'ns com fa molta gent! Ara ja som al bosc, només cal seguir el corriol, ens hem ajuntat un grupet d'unes 8 o 10 persones, trobem un cartell indicatiu on diu que el refugi Lluís Estasen és a només 1,2 quilòmetres. Abans d'arribar però al refugi haurem de travessar un parell o tres de tarteres, però tranquils que el camí és molt ven marcat i no cal que patiu, només una d'elles és força ample, cal vigilar per no relliscar i prou.

Grup de gent travessant la Tartera que trobem abans del refugi

Ens aturem per contemplar un cop més aquest fantàstic paisatge!

Va Jessica que ja arribem al nostre destí final

Des del refugi podem agafar dos camins per arribar al pàrquing, el PRC-124 o el corriol que queda a la dreta, camí pel qual vam fer la pujada, nosaltres agafem aquest segon i en 15 minuts arribem al pàrquing (Mirador de Gresolet). Posem punt final aquesta fantàstica ruta, a estat se'ns dubte una experiència increïble pujar al Pedraforca, un dia que no oblidarem mai, molts sentiments barrejats al llarg de tot el matí, nervis, por, diversió, felicitat i una descàrrega d'adrenalina bestial. Arribem al cotxe després d'haver invertit un temps total de 5:10 minuts i un total de 7,8 quilòmetres.

Mirador de Gresolet

Un cop al Mirador de Gresolet aprofitem per dinar fent un Pícnic que havíem dut de casa, són les 14.00 hores així que com és lògic tenim molta gana. Després de dinar no marxaríem cap a casa sinó que ens quedaríem allà, ja que havíem fet reserva a un hotel molt maco per passar la nit de Dissabte per celebrar el nostre aniversari.

Una vista fantàstica des de l'habitació de l'hotel

Tartera d'1,5 quilòmetres

Aquest hotel restaurant es diu: Ca l'Andreu i té tres estrelles, nosaltres personalment ho recomanem, ja que el servei va ser excel·lent per part de tot el personal, el sopar de Dissabte i l'esmorzar de Diumenge va ser perfecte, tot molt ven presentat i de gran qualitat i l'habitació que voleu que ús digui companys d'aventures, només cal que veieu la fotografia de la finestra amb el Majestuós Pedraforca al fons, simplement espectacular!

Una imatge val més que mil paraules diuen...

Serra del Cadí (vessant Sud)

Aquí dalt hem estat com diu Jessica

Una experiència per repetir en un futur no molt llunyà

1. Temps total de la ruta: 5:10 minuts
2. Temps real en moviment: 4:30 minuts
3. Temps aturats: 40 minuts
4. Distancia: 7,8 quilòmetres
5. Desnivell positiu: 1.000 metres (aproximadament)
6. Desnivell negatiu: 950 metres (aproximadament)

NOTA: Aquesta és una ruta dura, exigent i perillosa, cal extremar la precaució i no recomano gens anar amb nens a causa del risc de la grimpada si es puja pel Coll del Verdet, la baixada per la Tartera també té el seu risc per això millor sense nens. També cal ser molt previsors i vigilar la setmana d'abans de pujar el temps, ja que això és alta muntanya i el temps canvia molt ràpid allà dalt. Extremar precaució a l'hivern a la grimpada si hi ha gel o neu, penseu que tot és roca i pot relliscar moltíssim.

NOTA: Hotel restaurant Ca l'Andreu (Carretera de l'obaga, s/n, 08697 Saldes, Barcelona) Tel. 938258088 info@calandreu.com
http://hotelcalandreu.com/