El nostre logotip

El nostre logotip

dissabte, 23 de gener del 2016

Puig Cerverís per Pardines (Ripollès) 16/05/2015

El Ripollès, com ens agrada, realment és una de les comarques que més a la bora ens queda i que més opcions ens dóna a l'hora d'estriar un itinerari a fer. Havíem estat una setmana abans en la població de Pardines per fer una ruta molt maca (Puig Estela i Taga) i davant nostre s'alçava un pic no conegut per a nosaltres (Puig Cerverís) o vam veure en un cartell indicat al poble de Pardines. Així que vam decidir anar a fer aquest cim i conèixer així una mica més tota aquella banda tan desconeguda, així que som-hi!!!

Com sempre fem a no ser que fem nit fora de casa, sortim de Llinars direcció Cardedeu (C-35), Les Franqueses del Vallès, anem a buscar la (C-17) uns 68 Km, aquesta no la deixarem fins a arribar a Ripoll i després agafem la (N-260) direcció Campdevànol/Puigcerdà/Andorra durant uns 13 Km, un cop arribats a Ribes de Fresser girem a la dreta direcció Pardines per la carretera Bruguera/GIV-5263 durant uns 8 km fins al nostre destí final. A l'entrada del poble hi ha un pàrquing a mà esquerra per poder deixar el cotxe.

A la mateixa entrada del poble hi ha un cartell en color verd que ens indica "El Tos i Puig Cerverís", seguirem doncs aquesta indicació, el camí comença per un carreró asfaltat (carrer del Beç) o bé es pot agafar un que encara puja més que està situat a la mateixa entrada del poble (és el que vam agafar nosaltres) a mà esquerra.


De seguida ens endinsem en un bosc, es tracta d'un camí estret de no més de dos metres d'amplada, la pujada és suau i els primers metres són a l'ombra. De seguida sortim d'aquest tram de bosc per continuar pujant pel mateix camí ara a ple sol per això. Trobem uns petits camps de pastura on hi ha algunes baques, aquestes sí que viuen bé, tot el dia menjant sense fer res més! Haurem de travessar una tanca electrificada pel bestiar per poder continuar pujant.

Ramat de vaques pasturant tranquil·lament


En qüestió de mitja hora arribarem al "Tos", ús preguntareu que és el Tos? Nosaltres ens fèiem la mateixa pregunta.... quan vam arribar ens vam quedar al·lucinats! Quina preciositat de paratge, és una mena de balcó natural per dir-ho d'alguna manera, i les seves vistes són espectaculars!

Jessica al Tos

Jo al Tos amb el Taga al fons, els colors verds són espectaculars
 

Les fotografies parlen per si soles, quins colors verds, sense paraules! Podem observar davant nostre tota la Serra Cavallera amb el Taga i el Puig Estela, fa un dia esplèndid, la temperatura és molt agradable al sol, ja veieu quins paisatges tenim tant a la bora amics meus. També podem veure el poble de Pardines sota els nostres peus i al fons a la dreta el poble de Ribes de Fresser.

El Tos amb Pardines just a sota
 




És hora de reprendre la marxa, continuem amunt. Si aixequem el cap, podem veure o deduir el cim al qual hem d'arribar (Puig Cerverís), he de dir que durant part d'aquest tram no hi ha pràcticament marques a seguir tot i que el camí és molt orientatiu. Tota l'estona anirem seguint aquest estret corriol que travessarà algun camp de pastura, vigileu amb les caques! Arribem a un tram on hem de sortejar el Torrent Reguedell, no hi ha quasi aigua, passem per sobre de les pedres i continuem corriol amunt.

Aquí heu de travessar el camp, tot recte cap el cim que es veu dalt de tot

Aquí deixem el corriol per agafar la pista

Al cap d'uns minuts arribem a una pista forestal, pista en molt bones condicions per on poden circular cotxes. Cap avall aniríem direcció Ribes de Fresser i cap amunt (dreta) direcció Tregurà, nosaltres tirem amunt, fa sol així que ens protegim el cap amb una gorra i continuem. Al cap de 5 o 10 minuts trobem una font a mà esquerra del camí, provem l'aigua i sembla bona. És l'única font que almenys nosaltres trobarem durant tot el camí, aconsellable portar aigua en abundància per fer la ruta a l'estiu.


Font que trobem de pujada

Algú a perdut una bamba? Quines ocurrències té la gent jeje!

Resulta segons tinc entès que hi ha un corriol que s'agafa des de la pista forestal i seguint unes marques de color vermell et porta per dintre del bosc, inclús crec que en algun tram va paral·lel al Torrent Reguedell, el desnivell deu ser més gran però també es ven segur que retalles molt el camí, puja més directe per dir-ho clarament. Nosaltres com no ho sabíem vam decidir pujar tot el tram de pista fins a arribar a l'encreuament que ens conduiria al cim.

No deixem la pista fins a arribar a la Collda de Meianell


Un animal fet a proposi't?

Per ser sincer he de dir-vos que la pista se'ns va fer llarga, no per duresa sinó per monotonia, a mi personalment no m'agraden gaire les pistes, sóc més de bosc encara que hi hagi més desnivell. Sort que ens ho estàvem passant bé i anàvem gaudint del paisatge mentre xerràvem. Ens vam creuar amb dos nois que ja venien de baixada i per seguretat els vam preguntar si anàvem en la direcció correcta, ens van dir que si així que perfecte, cap amunt!

Continuem per la pista, dos revolts més i serem a la Collada de Meianell


Des que vam sortir a la pista fins a l'encreuament vam pujar uns 5 quilòmetres, aproximadament vam trigar una hora, a l'estiu no recomano fer aquest camí, no hi ha ombra i pot resultar perillós per la insolació. Finalment arribem a un encreuament on trobem algun cartell, ens indica per anar cap al Serrat o bé per anar enrere direcció el Tos i Pardines.

Un descans a la Collada de Meianell


 Ara si, ja ho tenim a tocar el cim d'avui. Arribem a una esplanada (Meianell) on trobem algun cotxe 4x4 aparcat allà i algun matrimoni passejant pels voltants. Hi ha un gran cartell de la Reserva Nacional de caça, donem una ullada i com no unes fotos, ens agraden molt els animals així que llegim una mica tota l'explicació sobre com funciona aquí la caça. Podem gaudir per a la nostra sorpresa d'unes fantàstiques vistes ja, davant nostre s'aixequen amb majestuositat els cims del Balandrau, el Puig de Fontlletera o el Puig de Pastuira.





Deixem la Collada de Meianell i ens enfilem cap amunt, anirem seguint en tot moment el filat que queda a mà esquerra (carenant la muntanya), el terra és un pèl incòmode per al meu gust, ja que hi ha força pendent i alguns punts amb molta pedra, però res que no es pugui superar.

Passem aquesta barrera i ens enfilem amunt
 
Exemplars d'Esquella (Gentiana alpina)

De pujada ens va passar una cosa molt especial, especial dic per a qui li agradin els animals és clar. Sempre parlem de què mai veiem alguna Marmota, un Trencalòs, un Cabirol, etc. Doncs mentre pujàvem vaig girar-me per esperar a Jessica que venia uns metres més avall i de cop vaig veure una cosa increïble! Es tractava d'un ramat d'Isards que corrien camp a través, va ser molt espectacular, almenys hi havia 30 o 40 no sé... vaig córrer tant com vaig poder per treure l'objectiu de curta distància i posar el de llarga distància a la càmera reflex però no vaig arribar a temps, només vaig poder captar els últims exemplars d'Isards del ramat. Tot va succeir molt ràpidament, Jessica i jo estàvem al·lucinant, al primer moment creiem que eren Marmotes però després vam poder comprovar que eren Isards, una llastima no haver pogut fotografia a tot el ramat sencer. Des que fem Senderisme és una de les coses més boniques que hem pogut presenciar a la muntanya!

Ramat d'Isards, una llàstima no haver-los agafat a tots

Ribes de Fresser

Pedraforca

Aquest Isard ens va veure i es va posar de guàrdia de seguida


Estem a punt de fer cim després d'haver gaudit amb els Isards, mirem on mirem tot és fantàstic, tenim unes vistes als 360° increïbles, a un costat tota la Serra Cavallera, molt més al fons apreciem la silueta del Montseny, Montserrat, el Pedraforca apareix a l'horitzó, i com un gegant davant nostre veiem el Puigmal i part de la resta que conformen Núria, continuem girant el cap i veiem el Balandrau, Puig de Fontlletera, Canigó, part dels cims de la Garrotxa com ara el Bassegoda, etc.

El Puigmal (2.913 m) amb la Collada de Fontalba (2.070 m)

El Massís del Puigmal de més a prop


Aquest cercle de pedres? Un antic refugi derruït poder?


No tinc clar quin cim és aquest, Balandrau, Torreneules?

El Taga (2.040 m)

El Puig Estela (2.013 m) és el punt més alt de la Serra Cavallera

Al fons les muntanyes de l'alta Garrotxa

El Puig de Bassegoda (1.373 m), és el cim de més a la dreta

Ja podem dir que hem fet cim, som a dalt, Puig Cerverís amb 2.208 metres d'altitud, una més per a la col·lecció! És més maco del que ens pensàvem en principi, té una panoràmica bestial. Des del collat de Meianell hem trigat 30 minuts aproximadament a fer cim, l'inconvenient ara... que bufa força l'aire, toca posar-se el paravent.


Puig Cerverís (2.208 m)


Sempre portem a la motxilla uns entrepans per dinar i una mica de fruita, volíem dinar tranquil·lament al cim mentre gaudíem de les impressionants vistes però feia molt de vent així que vam decidir tirar avall i buscar un lloc on poder dinar més a gust resguardats del fred vent que feia al cim.

Veieu la forma d'animal que tenen aquells pins al fons de la imatge?

Vam posar bé aquesta Creu que estava caiguda


El Puigmal i tota la part de Núria, perfectament visible des de Cerverís

El Pedraforca al fons de la imatge amb aquest núvol tan curiós

Propers cims per a conquistar, Torreneules, Balandrau, Puig de la Fontlletera

El camí en aquesta ruta serà el mateix de baixada que de pujada, és a dir serà una ruta lineal i no pas circular. Anem avall, descendim seguint el filat igual que vam fer al revés per pujar, arribem a la Collada de Meianell i d'aquí tirem la pista forestal avall, després d'un parell de revolts trobem una ombra molt maca sota uns petits pins negres, així que deixem motxilles a terra, seiem hi ha menjar!

Jessica baixant cap a la Collada de Meianell

Espectacular aquest núvol


Un cop dinats reprenem la marxa a pas més lleuger, tot pica avall així que les cames van soles ara. El camí no té cap pèrdua, simplement és fer el mateix que de pujada però de baixada, així fins al poble.

Parem a la font per fer un glop d'aigua abans d'arribar al poble

Pardines

Posem punt final aquesta magnífica aventura d'avui amb un berenar al bar del poble situat a la mateixa plaça, demanem una fanta de taronja, un cafè amb llet i una canya de crema que tenia una pinta....Pardines és un poble molt petit així que val la pena recorre'l en una estoneta.

El berenar ven merescut

Dibuix del recorregut que vàrem completar


  1. Temps total de la ruta: 5:56 minuts
  2. Temps real en moviment: 5:15 minuts (aproximadament)
  3. Temps aturats: 41 minuts (aproximadament)
  4. Distancia: 18,51 quilòmetres
  5. Desnivell positiu: 1.045 metres
  6. Desnivell negatiu: 1.100 metres 

Nota: Aquesta ruta és una de les quals més hem trobat a faltar marques de pintura o itos durant gran part del camí (sense comptar amb la pista forestal), molt poca cosa comparat amb altres indrets on no hi ha aquest problema. És una ruta força orientativa, però no hi ha pèrdua, simplement cal informar-se degudament i prou, nosaltres un dia tornarem per trobar el corriol que puja pel bosc per no haver de fer tota la pista forestal. Cal dur aigua en abundància, ja que només vam trobar una font durant tot el recorregut, itinerari apte per fer durant tota l'època de l'any, però a l'estiu cal extremar les precaucions, ja que hi ha trams molt exposats al sol.


Sobre el poble de Pardines: Pardines és un poble i municipi de la comarca del Ripollès.
El terme municipal té una extensió de 31 km² i el poble està a 1.226 m d'altitud. El punt més alt del municipi és al Puig Cerverís, de 2.206,8 m d'altura.

Els límits del terme municipal són al nord amb Queralbs i Vilallonga de Ter, a l'est amb Ogassa, al sud amb Ogassa i a l'oest amb Ribes de Freser i Queralbs.

El nom de Pardines té els seus orígens, segons els etimologistes, en el nom parietinas, que vol dir ruïnes d'un edifici. Ja és documentat l'any 839, en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell. Fou possessió del vescomte de Cerdanya, dels senyors de Sales, del monestir de Sant Martí de Canigó i dels comtes de Barcelona.

Pardines és el principal nucli de població de la Vall del Segadell.


3 comentaris:

  1. Respostes
    1. Bon dia Enric, gràcies pel teu comentari company, et recomano fer aquesta ruta, les vistes de les quals pots gaudir un cop ets a dalt no tenen preu!

      Elimina
  2. Hola que tal? T he llegit tot i si;quan heu arrivat a la pista lo mes sensat era pista per no perdre-hos.
    Jo l he fet moltes vegades pero sempre amb neu i no se dir-te si hi ha corriol despres q arrives a la pista pk ho he fet pel dret sobra la neu.pogue si hi ha algun traç...aixo si...has d anar ajupit pk els arbres son baixisisims..es fatigós...si torneu,intenteu sense neu pero pel dret per provar. Anims!

    ResponElimina