Taga (2.040) i Puig Estela (2.013) per Pardines (Ripollès) 09/05/2015

El Taga és una muntanya del Ripollès. Està situada a la Serra Conivella i està separada de la Serra Cavallera per la Portella d'Ogassa. Encara que no és una muntanya molt alta (2.040) metres, domina la vall del Freser i del Ter i és un punt de referència de la comarca. A més és un mirador esplèndid dels cims dels Pirineus des del Puigmal al Canigó. Està totalment desforestada i ocupada per prats de pastura, com la Serra Cavallera.
Els municipis més pròxims són Bruguera, Ribes de Freser, Ogassa (al qual pertany) i Pardines.

El Puig Estela és una muntanya de (2.013) metres que es troba entre els municipis d'Ogassa i Pardines, a la comarca del Ripollès. Pertany a la Serra Cavallera, separada de la Serra de Conivella per la Portella d'Ogassa.

Sortim de Llinars direcció Cardedeu (C-35), Les Franqueses del Vallès, anem a buscar la (C-17) uns 68 Km, aquesta no la deixarem fins a arribar a Ripoll i després agafem la (N-260) direcció Campdevànol/Puigcerdà/Andorra durant uns 13 Km, un cop arribats a Ribes de Fresser girem a la dreta direcció Pardines per la carretera Bruguera/GIV-5263 durant uns 8 km fins al nostre destí final. A l'entrada del poble hi ha un pàrquing a mà esquerra per poder deixar el cotxe.

Iniciem la ruta, abans però, ens posem la crema solar, ja que avui el sol te tota la pinta de picar molt i gran part del recorregut (90%) és a cel descobert.
El cotxe queda aparcat al pàrquing que hi ha dintre del poble, passem per davant d'una font molt bonica i tot seguit per davant de l'església, seguim sempre un cartell indicatiu de color verd que ens indica la direcció a seguir: Pujalt, Sta. Magdalena, Taga, Collada Verda, Vall de Camprodon.

Les tonalitats dels colors verds són increïbles!

El cim del Taga poc visible encara....

Comencem baixant una pista asfaltada molt estreta que ens durà directament a l'ermita de Santa Magdalena, aquest tram té 2 quilòmetres, al principi tot és baixada però després acaba pujant una mica abans d'arribar a l'ermita.

INFORMACIÓ ADDICIONAL (Viquipèdia)

SANTA MAGDALENA DE PARDINES (o de Puigsac) L'Ermita de Santa Magdalena és del segle XII, i es troba situada a 2 quilòmetres de Pardines, al veïnat de Puigsac. L'octubre del 1175, el bisbe d'Urgell, Arnau de Preixens, va portar a terme la consagració del temple, que va quedar adscrit com a sufragani a l'església parroquial de Sant Esteve. L'església es va consagrar a petició dels habitants del lloc, per tal de facilitar el culte a les cases d'aquest veïnat de Puigsac, i de Bernat, que la va edificar amb estalvis i almoines. Sembla que Santa Magdalena va substituir una altra església vella situada a l'indret proper de Boixatera.
L'edifici consta d'una sola nau, coberta amb volta de canó i acabat amb un absis semicircular amb volta de quart d'esfera. Va ser transformat al s.XVIII, però la restauració posterior, dels anys 80 del segle XX, va intentar retornar als orígens romànics, afegint una porxada sobre el portal. Els murs de la façana exterior estan fets amb carreus molt regulars, formant fileres. El portal és originari del segle XII i presenta doble arquivolta. A la façana hi ha dues finestres de doble esqueixada. Al segle XVII, s'hi incorporaren dues capelles, avui ja desaparegudes. A ponent hi ha un portal i un ull de bou del segle XVIII, acabat amb un campanar de cadireta de dos ulls.

Santa Magdalena de Pardines

Pujant per la pista poc després d'haver deixat enrere l'Ermita arribarem a un encreuament on trobarem un pal de fusta amb una pintura de color groc, a l'esquerra la pista continua direcció el Puig Estela i cap a la dreta on hi ha aquest pal puja un petit corriol per on baixa una mica d'aigua, nosaltres agafarem aquest corriol que únicament el que farà serà estalviar-nos un tros de camí, ja que més dalt retrobarem la pista per la qual anàvem caminant, el corriol és un pèl fressat però es pot pujar fàcilment.

Un cop hem deixat enrere l'ermita, continuem la pista amunt, si girem el cap a mà dreta poder veure per sobre nostre la muntanya del Taga, tot i que el cim no és visible, les vistes són molt maques, el color verd és impressionant.

Els prats verds ens comencen a invadir, cada metre que anem avançant és més bonic, si fem la vista enrere, podem endevinar amb molta claredat el Puigmal i com a teló de fons el poble de Pardines des del qual hem sortit.

Uns prats de pastura meravellosos

 

Jo amb la Collada Verda al fons de la imatge

Veiem el Puigmal a l'esquerra i el Puig Cerverís a la dreta

Jessica amb el Puig Estela a la seva esquena

Anirem seguint en tot moment la pista fins a arribar a la barraca o cabana de l'Orri Vell, allà farem una petita aturada per donar una ullada i llegir un cartell informatiu sobre la reintroducció de la "Marmota" al Pirineu Català. El sol ja escalfa força, en aquests dies tan calorosos recomanem protegir-se el cap amb una gorra o barret i posar-se crema solar.

Barraca de l'Orri Vell

Tot seguit continuem per la pista, tenim sobre nostre el Puig Estela i més a la dreta el Taga, és una ruta molt maca en el sentit de què en tot moment vas gaudint del paisatge en transcórrer tot per pista i prats de pastura. Cal ressaltar que tret del principi on hem vist algun cartell informatiu i alguna pintada sobre alguna pedra es tracta d'una ruta on pràcticament no hi ha indicacions, la sort és que és molt orientable per què en tot moment veus els cims cap a on has d'anar i com nosaltres la farem circular això fa que encara resulti més fàcil.

Bassa del Pla del Tarter

En un no res ens arriben fins a l'Estany del Tarter on hi ha un ramat de vaques, els hi fem alguna foto i continuem la pista, no hi ha gaire pendent en aquest punt, tot és força planer, de sobte una vaca amb el seu petit surten davant nostre i comencen a tirar camí endavant, mirem d'apropar-nos, elles no fan més que girar-se per veure on estem nosaltres, sembla una cursa! Són molt espantadisses així que comencen a córrer cada cop més fins que finalment és fan a un costat pujant el prat amunt.

Ara caminem direcció la "Collada Verda" però no arribarem, abans trencarem intuïtivament a la nostra dreta i pujarem tot recte per anar a buscar el "Coll de Pal" així ens estalviem un tros, un cop arribats al Coll de Pal trobarem un cartell indicatiu on ens indica la direcció a seguir per anar a diferents poblacions veïnes com ara: Llanars, Abella, La Roca, Pardines, el Serrat i Ribes de Freser.

El Coll que hem d'assolir darrere l'arbre

Pugem pel mig del Coll fins a arribar a la part més alta d'aquest mateix Coll on trobem el cartell indicatiu, a partir d'aquí fem un gir a la dreta per anar a buscar el Puig Estela, des del mateix Coll vam veure un petit caminet que sortia a la dreta.... el vam començar a seguir però de seguida ens vam adonar que en comptes d'anar pujant el que feia era baixar, així que davant el dubte vam optar per girar-nos cap a l'esquerra i pujar el prat amunt per assolir la carena de la muntanya.

Quines vistes tenim avui, sense paraules, el contrast del verd dels prats de pastura de la Serra Cavallera amb el Pirineu de fons, podem observar des del Canigó fins al Puigmal, entremig el Balandrau, Gra de Fajol, Bastiments, podem apreciar encara restes de neu a les parts més altes.

Podem veure el Canigó, Costabona, Bastiments, Gra de Fajol...

Un cop aconseguim arribar a la carena de la Serra Cavallera només caldrà que anem seguint el filat que delimita una banda i l'altra de la muntanya (suposo que deu ser també pel bestiar). Tot recte i tot amunt, comencem a trobar petites muntanyetes de terra (ho fan els talps) i també algun cau de Marmota.

És una passada veure com els petits avets (típics del Pirineu) arriben pràcticament fins a dalt de tot a la pròpia carena de la muntanya.

Seguim el filat amunt, al fons la Collada Verda

Una Marmota a fet de les seves a l'entrada del seu cau....

Ja tenim a tocar el nostre primer cim d'avui, el "Puig Estela" amb els seus 2.013 metres és el cim més alt de tota la serra Cavallera, justament abans de coronar, el cim ens quedarà a la nostra esquerra, nosaltres passarem per la seva dreta per després fer un petit gir a l'esquerra i finalment encarar el cim. Un cop arribats gaudim d'unes vistes molt i molt maques, fotografies, un glop d'aigua i continuarem el nostre camí cap al Taga. Això sí, ara toca un tros de baixada!!

Jo al Puig Estela

Jessica al Puig Estela

Vistes al SE amb Ogassa al fons de la imatge

Molt feliços d'haver fet cim

Anirem trobant molts exemplars fantàstics de flors típiques del Pirineu durant tota la pujada, els prats estan plens d'aquestes flors tan boniques amb els seus colors vius tan característics, podrem veure per exemple la Genciana Verna, Genciana Alpina, Ranuncle Pirinenc, Neret o Pulsatil·la.

El camí des del Puig Estela fins a arribar a la Portella d'Ogassa fa baixada així que ens va perfecte per descansar una mica, ja que la pujada fins al primer cim ha sigut considerable. Anirem molt al tant, ja que aquesta baixada és un pèl tècnica, hi ha molta pedra i resulta fàcil poder ensopegar, el camí és maquíssim, ja que anem en tot moment carenant la cresta de la muntanya.

El Puig Estela ja és aigua passada....

El Taga ens espera allà al fons, pacient i tranquil

Aquí podeu veure el camí que hem fet de pujada des de Pardines

Barraca de l'orri i Estany del Pla de Tarter

Primerament arribarem al Puig de Coma d'Olla, aquest és un petit cim que es troba entre els dos grans cims que farem avui, té una alçada de 1.938 metres, allà ens trobem amb un grupet de dones molt simpàtiques a les quals els i fem una foto al cim i després elles ens fan una altra a nosaltres, els hi desitgem "Bon Camí" i continuem cap avall.

El camí és prou marcat com podeu veure aquí!

Arribem a la Portella d'Ogassa situada a 1.799 metres d'altitud, aquí aprofitem per menjar l'entrepà tan desitjat, ja que és migdia i la panxa demana dinar....

Estem aturats uns 20 minuts, toca fer l'últim esforç considerable per assolir el cim del Taga, podem dir que serà la ultima pujada forta que ens quedarà fer el dia d'avui, així que som-hi!!

A punt d'arribar a la Portella d'Ogassa

Últim esforç abans de fer cim

El camí es ven marcat així que resulta impossible poder perdre's, en qüestió de mitja hora arribem al cim, només hi ha un parell de nois que de seguida marxen, ara només hi som nosaltres. Es respira pau, no s'escolta res, tret d'algun ocellet que sobrevola per damunt nostre, si mirem cap al Pirineu, veiem com es van aproximant núvols un pèl sospitosos (finalment no plourà).

La creu del cim va ser col·locada l'any 1959

El Taga conquistat

Deixem el nostre record escrit a la llibreta

Un pessebre d'allò més curiós

Mentre fem les nostres fotos arriba un noi amb dos gossos, ell ens demana aigua, ja que diu que no porta res a sobre, a nosaltres ens agrada anar ven preparats així que sempre solem dur aigua en abundància, li regalem una ampolla petita d'aigua per a ell i els gossos que pobrets estaven una mica acalorats. És hora de marxar, baixem novament fins a la Portella d'Ogassa.

Fantàstica vista de la Serra Cavallera

És hora de marxar, no volem però ho hem de fer....

Pedraforca i la Serra del Cadí Moixeró i davant la Serra de Montgrony

Arribats a la Portella d'Ogassa girarem a l'esquerra, seguirem el Torrent que va dret avall passant pels Plans de Moreroles. Anirem a buscar el Pla de l'Estany i el Pou de Glaç direcció NE, el Pou no el trobarem, o almenys no hi vam pensar a veure'l, l'Estany sí. Després continuarem la pista avall, passarem una tanca pel bèstia i tot recte avall direcció Puigsac. En qüestió de poca estona arribem a un encreuament pel qual vam passar al matí, a la nostra dreta direcció Puig Estela, a la nostra esquerra direcció Puigsac i Pardines, nosaltres a l'esquerra!

Estany

Puig Cerverís 2.208 metres

El poble de Pardines amb el Puigmal a la part dreta

Un cop arribem a l'ermita de Santa Magdalena girem a la dreta per continuar per la pista asfaltada per la qual vam pujar a l'inici de la ruta per arribar finalment al poble de Pardines on tenim el cotxe. Vam trigar aproximadament entre 1.30 i 1.45 a fer tota la baixada des del cim del Taga fins al poble.

Preciós vedell

Vedell amb la seva mare

INFORMACIÓ ADICIONAL:

El Castell de Pardines és un castell del municipi de Pardines (Ripollès) declarat bé cultural d'interès nacional. És una fortalesa, són les ruïnes d'un edifici medieval prop l'església, potser l'antiga residència dels vescomtes de Cerdanya.

La façana consisteix en un llenç de mur de defensa que presentava únicament sis obertures en forma d'espitllera, obertes a un terç de l'alçada total del mur. D'aquestes espitlleres la primera i la tercera es troben actualment cegades, una pel mur del nou presbiteri de l'església de Sant Esteve i l'altra per una porta oberta modernament. La resta de les finestres de la façana han estat obertes en el decurs dels anys per acomodació d'ús de l'interior de l'edifici, ja que, exceptuant les que corresponen a les golfes, les altres no guarden cap harmonia.

A la banda dreta de la façana existeix l'arrencada d'un altre mur perpendicular a aquesta i a continuació hi ha una porta, que sembla ser original i que està enlairada, i al damunt d'aquesta es veuen les restes d'una altra obertura, avui dia tapiada; per les restes visibles a terra d'aquesta part de la façana, hom pensa que podria correspondre a una torre.

Restes de l'Antic Castell de Pardines

Absis i torre de defensa de Sant Esteve de Pardines

1. Temps total de la ruta: 7:08 minuts
2. Temps real en moviment: 5:46 minuts
3. Temps aturats: 1:22 minuts 
4. Distancia: 23,68 quilòmetres 
5. Desnivell positiu: 1.081 metres 
6. Desnivell negatiu: 1.081 metres

Pots trobar la ruta al Wikiloc aquí

OBSERVACIONS:

Cal dur aigua en abundància, ja que no hi ha pràcticament ni una Font i molta protecció solar, ja que als mesos d'estiu el sol pica moltíssim, penseu que quasi tota la ruta és a ple sol així que una gorra o barret també és molt aconsellable!