Salt de la Minyona per Sant Julià de Vilatorta 19/06/2016

El Salt de la Minyona és un mirador situat a l'extrem meridional del bonic Cingles de Vilanova.

Diu la llegenda que la pubilla dels Munts era molt devota, i un dia que feia tard a missa, saltà cingle avall per no arribar-hi tard. La noia se'n va sortí miraculosament, però quan un altre dia ho intentà per segon cop, perdé la vida.

Des d'aquest mirador, on hi ha una capella de la Mare de déu dels Cingles, es gaudeix d'una àmplia panoràmica de tota la vall de Vilanova de Sau. L'itinerari, que segueix tota l'estona el GR2, no té cap problema d'orientació. Això si, a la tornada seguirem una ruta menys freqüentada i visitarem el Gorg dels Llitons.

Per arribar al poble de Sant Julià de Vilatorta farem el següent itinerari amb cotxe: sortirem de Llinars direcció Les Franqueses del Vallès per la C-251, travessem Cardedeu i continuem recte fins a l'entrada de Granollers on trobem la primera rotonda, aquí girem a la dreta per agafar la C-352. Anirem tot recte fins a anar a trobar les indicacions de la C-17, ens incorporem a l'Autovia fins a trobar el desviament a mà dreta (C-25) un cop passat Gurb, trigarem uns 30 minuts. Prenem la sortida 187 des de la C-25 hi ha la rotonda, agafarem la quarta sortida direcció BV-5201 i en 2 quilòmetres ja i som a Sant Julià de Vilatorta.

El punt de partida és des de la plaça de Catalunya, la més gran i cèntrica de Sant Julià, sortirem pel carrer de Núria i passarem pel davant de l'Ajuntament, enfilarem el carrer de la Mercè, força llargarut i pintoresc, ens farà creuar tot el poble.

Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta

Comencem la ruta seguint el GR2

De seguida enllaçarem amb el GR2, és una pista senyalitzada (5 min), que, entre camps, travessa l'àmplia vall de la Torrentera i assoleix una collada (15 min) on hi ha unes granges abandonades.

Granges abandonades, nosaltres venim del camí que es veu al mig

Trobarem una cruïlla de camins, a l'esquerra hi ha l'accés al mas de Puigsec i un camí que baixa a la font homònima, només a 5 minuts, nosaltres no hi vam anar per això. Seguirem la pista principal, que travessa una clotada, i aviat la deixarem per un corriol que trobarem a la nostra dreta i que s'enfila per la solana fins a la carena del Serrat de les Alzines (25 min).

En aquest punt ens desviem cap a la dreta

Agafem el corriol de l'esquerra

Retrobarem la pista i la seguirem amunt. Quan, aviat, bifurca, en la carena, deixarem el ramal principal, que segueix fins al Coll de Portell, i prenem la pista de l'esquerra, que continua pujant per l'obaga de la serra. Al cap de cinc minuts aproximadament sobrepassarem el Coll Llobera (35 min.), per on arriba un corriol procedent del Collet de Can Barretina.

Aquí agafem el camí de l'esquerra, no puja gaire, no patiu!

En aquest punt la pista principal finalitza, agafem ara un corriol a l'esquerra

Baixem per aquestes escales

Descobrim la feréstega clotada del Gorg de Llitons, emmarcada pels cingles del Puig Castellar. Seguim pujant suaument per l'obaga boscosa, el trajecte és força monòton i solitari. Finalment (50 min), la pista acaba de sobte. Som a la carena culminant, en la partió entre Sant Julià i Vilanova.

El paisatge que comencem a veure fa intuí la preciosa ruta d'avui

Sorpresa! Descobrim un nou panorama, a l'esquerra, l'església-castell de Sant Llorenç del Munt, bastit en el caire del cingle. Prenem un corriol esglaonat que baixa a una bretxa de la carena, tot això després d'haver fet les fotografies és clar... passem sota aquell casal i en sortim a la pista d'accés. La finca és de propietat privada i el recinte és tancat. Una llastima perquè ens hagués agradat molt poder fer una visita, ja que aquest Castell semblava molt interessant.

Castell de Sant Llorenç del Munt

Algú sap el nom d'aquest tipus de cactus?

Seguim la pista a l'esquerra, fa un suau pendent cap avall, altre cop per l'obaga de la serra. Al cap d'una estona es recull una pista que puja procedent de Folgueroles i el Gorg de Llitons, aquesta pista ens queda a mà Esquerra. Arribem més tard a Coll Pedrís (1:05 min), on podem gaudir novament d'un amplíssim panorama de la vall de Vilanova (malgrat l'entrebanc de la línia d'alta tensió).

Continuem recte en tot moment sense deixar la pista principal

A la nostra esquerra, observem l'agut Puig dels Moros, on encara queden vestigis de l'antic Castell Sameda, nosaltres no ens vam apropar per això. Seguim baixant, no hi ha cap ombra, només cal seguir la pista tot recte. Davant al lluny, es veu la cresta que culmina en el Salt de la Minyona. En una bifurcació de pistes (1 h 10 min), deixem a mà esquerra una pista per a la tornada, pròxim al Coll Sameda i seguim pista avall, de front. Recordeu, el camí de l'esquerra per a la tornada.

A l'esquerra els antics vestigis del Castell Sameda, nosaltres pista avall

Un cop passem aquesta fita agafem el corriol que neix a l'esquerra

Fem molta atenció ara, només uns minuts d'haver deixat enrere la cruïlla de camins, prenem el corriol que es desprèn a l'esquerra i puja a recuperar la carena. Descobrim la carretera de Vilanova, a l'indret anomenat la Mina, que és el túnel per on travessa la serra.

Pugem aquest petit cingle i dalt de tot girem a la dreta

Jessica amb el Salt de la Minyona al fons de la imatge "costat dret"

Sota el cingle apareix la carretera que condueix a Vilanova de Sau

En pocs minuts assolim la collada dita Coll Sesvinyes (1 h 20 min), és prou descarnada, oberta damunt del túnel i la Casilla. Tombem a la dreta i per un grauet assolim la carena dels Munts, per on passa una pista encimentada (1 h 30 min). Gaudim d'una temperatura molt agradable, fa sol però no molesta gaire, i com ens passa normalment, no ens trobem a ningú, anem totalment sols tot el camí.

Trobem marques del GR2 que passa per aquest tram

Arribem a la pista encimentada, aquí girem a la dreta i en només 10 minuts arribem al Salt de la Minyona. Uns graons baixen a aquest morro de cingle, això si, ven protegit per una barana, i on hi ha l'oratori de la Mare de Déu dels Cingles. Quedem sorpresos de la panoràmica que tenim des d'aquí dalt, la vista abraça des del Montseny fins als espadats de Rupit i Tavertet.

Sortim a la pista encimentada, girem a la dreta

Últim tram de pista encimentada, s'ha de vigilar per si passes algun cotxe

Baixem els esglaons que ens aproparan fins al Salt de la Minyona

Part de la Vall de Sau amb aquesta enorme granja ven al mig

Cingles de Rupit i Tavertet amb el Pantà de Sau a sota

Jessica amb els cingles que bordegen el Salt de la Minyona

Un servidor amb els cingles de Rupit i Tavertet al fons

Salt de la Minyona amb el Montseny al fons

El nostre estimat Montseny, s'alça majestuós al fons

Una selfie més pel record

Ens prenem una estoneta per seure i gaudir de les fantàstiques vistes que ens ofereix aquest cingle. Arribem dues noies amb els seus gossos, són les primeres persones que trobem durant aquesta ruta. Obrim les motxilles i trèiem uns refrigeris i una borsa de patates que ens prenem amb molta gana, després fen unes quantes fotos i reprenem el camí de tornada.

Jo al oratori de la Mare de Déu dels Cingles

Per tornar a Sant Julià farem un tram del recorregut exactament igual que el que hem fet per arribar al Salt de la Minyona, tornem per la pista encimentada fins a trobar el corriol que s'endinsa al bosc, ens queda a mà esquerra ara, per arribar després a la pista que ens conduirà novament al Coll Sameda (20 min), i prenem la pista que puja a la collada (a mà dreta).

Deixem la pista encimentada i girem a la nostra esquerra

Aquesta pista passa per davant del mas de Collsameda i baixa fins al fons de la vall (40 min). En aquest indret, la pista creua un pontet que salva el llegendari Gorg de Llitons, una escletxa profunda per on s'escola la riera.

Mas de Collsameda, de baixada la casa queda a la nostra dreta

Pista que ens conduirà fins al Gorg de Llitons

 

 

Anotació molt important: Per visitar aquest Gorg cal anar amb molta cura, ja que pràcticament no hi ha camí i una mala petjada pot resultar fatal, un cop arribem al pont (el Gorg comença sota ell) podem esbrinar un petit corriol a mà dreta, el podem seguir amb molta cura uns 10 metres només. No hi ha barana de protecció, només tenim les branques dels petits arbres i arbustos que han crescut arran de les parets del Gorg. És molt fàcil relliscar o simplement fer una mala petjada i caure avall, si és va amb canalla, nosaltres recomanem moltíssima prudència. També us diem des d'aquí que si no el visiteu, no us perdeu res de res, ja que no resulta gens vistós pel nostre gust.

 

Al cartell podeu veure que indica perill de caure dins, vigileu molt

Només passar el pont girem a l'esquerra i pugem per aquesta pista

Sota el pont comença el Gorg de Llitons

Però, que són els Llitons, ho sabeu?

"El Gorg dels Llitons, es un focus ric de narracions i llegendes. Els Llitons vénen a ser uns follets, personatges també anomenats; Nyetus, Nyitus, Nitus o Nitons, uns éssers diminuts que formen part de la mitologia de molts llocs (mossèn Cinto Verdaguer en un escrit seu deia, que eren negres i banyuts). Sembla que si et descuides, et poden entrar pels forats de les orelles, dels ulls, o del nas i menjar-te de mica en mica el cervell, i fins i tot pots perdre l'enteniment. Així un es queda ennitonat, i perd la memòria i altres facultats. Per sort, diu la llegenda que solen sortir de nit".

Gorg de Llitons

Gorg de Llitons

Només creuar el petit pont hem de girar a l'esquerra per prendre una pista de desembosc que s'endinsa en el Sot Fosc. Estarem molt atents, ja que al cap de pocs minuts hem d'agafar un corriol que ens queda a la nostra dreta, aquest estret corriol en realitat és un vell camí que remunta l'obaga i guanya el Collet de Can Barretina (55 min), per on surt d'aquella clotada.

Aquí deixem la pista i agafem el corriol a la dreta

Tram empinat de roca

Aquí girem a l'esquerra però crec que per la dreta també si pot anar...

Al cap d'una estona de pujar, estona no massa llarga trobarem una cruïlla de camins, girem a l'esquerra i seguim un corriol carener que ens conduirà planejant fins a Coll Llobera i la pista d'anada, que ja vam fer a l'anada (1 h).

Feu cas de les indicacions de Jessica, aquí a l'esquerra!

En aquest tram anem molt planers carenant la muntanya

En aquest punt creuem un camí, nosaltres tot recte pel corriol més estret

Travessem el camí i continuem recte fins a sortir a Coll Llobera

Refem aquesta pista que definitivament ens baixarà fins a la població de Sant Julià de Vilatorta (1 h 30 min). La tarda va caient, el sol ja no escalfa com abans, se'ns dubte a estat una ruta molt tranquil·la, sense cap dificultat però no menys maca per això, molt recomanable per un d'aquells dies que no se sap que fer.

Sortim del corriol de la dreta i fem un altre tomb a la dreta

Ja només cal seguir tota la pista avall fent el mateix camí de l'anada

Camps del cultiu propers a la població de Sant Julià de Vilatorta

Tenim un cel preciós just en finalitzar la ruta d'avui

Bé companys i companyes d'aventures, desitgem que us hagi agradat la ruta d'avui, si algun cop no sabeu que fer i ús bé de gust estirar les cames ja sabeu, fins a la següent "Salut i Muntanya".


NOTA IMPORTANT: No disposo de moment del track, ja que el GPS es va aturar per error i la meitat de la ruta no va registrar les dades ni el track, de seguida que el tingui enllestit el track el pujo a Wikiloc, disculpeu!!