El nostre logotip

El nostre logotip

dimecres, 6 de setembre del 2017

Canigó pel Refugi de Cortalets 16/07/2017

Aprofitem el bon temps per fer una escapada a terres franceses amb els nostres amics Belen i Albert. L'any passat vam haver d'ajornar la pujada al Canigó per culpa del mal temps però aquesta vegada no s'escapa. Ens allotjarem al poble de Prades a França, en un petit hotelet que no és res de l'altre món però que per fer una nit més que suficient, ja que tot està molt sol·licitat.

Com arribem el Dissabte a l'hora de dinar anem a una braseria per menjar alguna cosa, demanem uns (Sandwich) i un parell d'amanides. Després anem a l'hotel per deixar les coses i sortim a fer una passejada per Prades, he de dir personalment que aquest poble no té gaire cosa per veure, vam entrar a oficina de turisme per demanar informació sobre que veure pels voltants. Des d'allà ens van aconsellar anar a visitar el preciós poble anomenat Eus, el vam veure de pujada cap a Prades així que cap allà vam anar.

Vam fer passar la tarda visitant aquest poblet que es troba enfilat en la part alta d'un petit turó, al vespre vam tornar a Prades per anar a sopar i d'allà cap a l'hotel a dormir, ja que ens havíem de llevar molt d'hora.

Els cinc membres de l'expedició amb el Canigó al fons

El cim del Canigó vist des del poble d'Eus

L'anècdota del dia sabeu quina és? Millor dit, l'anècdota de la nit... El nostre estimat Roc (gos de Belen) no ens va deixar quasi dormir en tota la nit, resulta que l'habitació de l'hotel era doble, o sigui, dues habitacions en una i sense porta amb un quarto de bany per a tots. El terra era de moqueta, hi ha l'habitació dels amics, feia molta més calor que a la nostra així que el gos cada dos per tres no feia més que anar i venir d'una habitació a l'altre, fins i tot de vegades ens volia llepar la cara. He de dir que no hi havia aire condicionat, només un ventilador de peu a cada una de les habitacions.

Ja desesperats vam optar per posar davant del marc de la porta de la nostra habitació un petit banc de fusta i una cadira d'escriptori. En Roc durant 5 o 10 minuts s'ho va estar mirant des del passadís, no parava de plorar... volia ser amb nosaltres. Al final ens va deixar bocabadats, és va ajupir en un tres i no res i va passar per sota del banc i la cadira!!
En definitiva, ens havien de llevar a les 4.30 de la matinada i vam agafar la son a les 2.30, només vam poder dormir dues hores mentre els amics estaven al cinquè son!!

Primeres vistes un cop aparcat el cotxe abans del refugi

Belen i Albert disposats a començar l'aventura

En Roc ens espera, té ganes de córrer i gaudir

Va Roc que t'has de posar bé per fer la foto!!

Barrera que ens trobem abans d'arribar al refugi de Cortalets


Un cop llevats quasi sense adormir ens vam vestir i vam agafar les motxilles i cap al cotxe, la tarda d'abans vam comprar coses per esmorzar un cop arribats al refugi de Cortalets. A les 5 de la matinada ja érem al cotxe, posàvem rumb cap al poble veí de Villerach. Ens espera un calvari de pista, ni més ni menys que 20 quilòmetres fins a arribar al refugi de Cortalets i és triga 1:30 minuts. He de dir que la pista no està en gaire bon estat, la majoria de l'estona s'ha d'anar entre la segona i primera marxa, el terra és ple de pedres enormes hi ha molts trams només i cap a un cotxe.
Per poder fer aquesta pista en vehicle particular nosaltres aconsellem anar amb un 4x4 o un crossover, aquest va ser el nostre cas, anàvem amb un Volkswagen Tiguan. De fet aquesta pista només és oberta els mesos d'estiu i des de les poblacions properes (crec que Prades i no sé si alguna més) ofereixen el servei 4x4 per pujar-hi.
Si no recordo malament el preu per persona per pujar i baixar és de 45 euros i penso que pugen i baixen durant gran part del dia. Recomano informar-se bé en cas d'estar interessats.


Refugi de Cortalets

El refugi es troba a 2150 metres d'altura

Deixem enrere el refugi per començar el camí cap al cim

Som-hi!!!!

Justament abans d'arribar al refugi aconseguim aparcar, fins al refugi a peu són 5 minuts només. Hi ha molta gent fent acampada, allà és permès demanat permís. Un cop aparcats (6:50) fem l'esmorzar allà mateix, després ens posem en marxa, de seguida arribem al refugi, entrem per veure si ens poden fer un cafè. La resposta va ser que ens devíem esperar almenys mitja hora, ja que el refugi estava pràcticament ple i just a les 7.00 estaven servint l'esmorzar. Vam optar per no esperar i anar tirant, ja que teníem dues hores de pujada i com era d'esperar el camí s'aniria omplint de gent a mesura que anés avançant el matí.

Primer contacte amb el cim, encara queda molt per arribar

Tots cinc amb l'Estanyol tot just darrere nostre i el cim del Canigó al fons

Una perspectiva de més a prop del cim

En primer lloc ens trobem l'estany anomenat l'Estanyol situat a 2166 metres, fem alguna fotografia amb la cara d'adormits encara i continuem amunt, el camí es ven senyalitzat en tot moment, hi ha l'hora força orientatiu, ja que si alcem la vista, veiem el cim del Canigó davant nostre. Anirem bordejant la muntanya per la seva vessant dreta, el sender comença a enfilar-se cada cop més, però la veritat és que el seu desnivell no és tan dur com pot semblar. Mentrestant el Roc va fent de les seves amunt i avall, s'ho està passant pipa!!

Jessica amb l'Estanyol darrere, aviat sobraria el paravent!

L'estany es troba a 2166 metres d'altura

Crec que fa referencia a una glacera això

El golf de Roses

Ja tenim molt bones vistes de la Vall de Conflent

Jessica de pujada cap a la Font de la Perdiu

Albert i en Roc van al cap d'avant

Al cap d'una estona (mitja hora aproximadament) arribem a la font de la Perdiu, la trobem seca, anem passant algunes persones que havien sortit una mica abans que nosaltres mentre continuem el nostre camí cap al cim. El camí va fent siga sagues, sempre ven indicat, l'Albert va davant marcant un ritme molt bo, el sol es comença aixecar amb força així que fem una petita aturada per treure'ns el paravent, ja que comencem a tenir molta calor. Les vistes són fantàstiques ja, podem observar el golf de Roses si mirem cap al mar, just som ara a la carena de la muntanya, ens trobem situats a la seva part sud així que podem veure la resta de muntanyes del Pirineu Oriental (Puigmal, Costabona, Pic de la Dona, etc.) i si girem més la vista, cap al nord-oest veiem la carena pirenaica de la part de les Bulloses amb el Carlit ven destacat sobre la resta de cims d'aquesta part de l'alta Cerdanya.


Font de la Perdiu, sense aigua per això

Vistes cap a l'alta Cerdanya 

El poble de Prades ja queda molt juny

La carena que tenim de pujar per assolir el cim

Vallter amb el Bastiments sobresortint al centre de la imatge

Albert abans d'arribar a un petit coll on farem una parada per veure

Ara el camí es fa molt més evident, en tot moment va resseguint la carena de la muntanya, el cim el veiem al fons però a l'hora sembla que estigui a tocar de mans. Aquesta és una ruta molt transitada així que hem fet bé en arribar d'hora, davant nostre hi ha alguns excursionistes escampats durant part de la pujada. Fem una aturada molt breu per veure aigua, l'Albert aprofita per dir-me que de seguida arribarem al cim (menys de 30 minuts) i jo li contesto, Albert amic meu... no et deixis enganyar, sembla que estigui aquí mateix el cim però en realitat ens queda una hora aproximadament.

Una petita parada tècnica sempre va bé per reposar forces

En Roc està molt feliç avui

Estem a mitja hora aproximadament del cim

Un servidor abans de reprendre la marxa

Ara el cim ja es veu més a prop tot i que queda un fort pendent

Comencen els siga sagues

Espectaculars vistes cap a la Vall del Conflent

El cim cada cop és més a tocar, en Roc m'espera per pujar

Una vall preciosa

Podem observar el refugi a la part esquerra de la imatge

Paisatge d'alta muntanya, som a 2700 metres

Vinga Belen que ja queda molt poc per fer cim

El Roc és una passada, cada moment s'esperava fins que arribéssim tots

Molt bé nois, gran jornada de muntanya!

Jessica i jo ven feliços, només necessitem muntanya, res més

Una vista enrere per veure la carena per on estem pujant

Sentim xiulets de Marmotes, cosa que en dona molta alegria. Especialment a Jessica hi ha mi, aquests animalons ens tenen enamorats, ens agraden molt, són molt simpàtics, llastima que siguin tan escorredissos. Afrontem l'últim tram de pujada, el camí ja no puja tan directe sinó que va fent siga sagues altre cop, és curiós que cada cert tram la pujada l'han senyalitzat amb fites de ferro on indica l'alçada a la qual ens trobem en cada moment.

Belen i Roc o mare i fill jeje

Jessica i Belen, quines grans amigues, que bé s'ho passen

El Roc té algun petit problema per pujar una part petita de pedres (falta de costum poder) però li donem un cop de mà i tot superat. Al cap de les 2.15 més o menys fem cim, no són ni les 9:30 encara, ja hi ha gent dalt del cim. Només arribar ens topem amb una bonica taula d'orientació o també li podem dir rosa dels vents, té uns colors preciosos i podem contemplar tots els cims que allà i surten. Tot seguit ens acostem fins a la fantàstica creu del cim, toca sessió de fotos, sols, parella per parella, nois junts, noies juntes i tots cinc. És un cim emblemàtic i potser no hi tornarem mai de la vida així que cal tenir el record.


El camí es ven marcat, Albert té pressa per arribar

Pràcticament no hi ha res de terra, només pedra i més pedra

Anem fent revolts, s'hi guanya alçada molt ràpidament

Cal dir que la sessió de fotos la vam fer molt ràpidament, ja que la gent que hi havia al cim ja les havien fet. Ens apropem a la part sud del cim per observar la coneguda xemeneia, des de dalt fa molt de respecte, veiem com arriben per aquesta banda alguns nois que pugen com si res (equipats de trail). Aprofitem per menjar alguna cosa salada que dúiem a les motxilles (fruits secs i patates), el dia és genial, quasi no hi ha núvols, veiem el golf de Roses, tota la part de Vallter, l'alta Cerdanya, la Vall del Conflent amb els pobles de Prades i Eus al fons, insuperable!!

Cim del Canigó 2.784 metres, una creu preciosa

Ara sí que si, ja hem fet cim, quina il·lusió ser-hi aquí dalt

Belen, Albert i en Roc al cim

La famosa xemeneia, per aquesta banda pujarem en una altra ocasió

Gran paret vertical de pedra, sota i queden restes d'una petita glacera

El massís del Canigó és maquíssim, es miri on es miri

Restes de la glacera del Canigó

En aquesta imatge es pot veure l'alçada guanyada des del refugi

Quan t'hi apropes massa fa molta impressió la xemeneia

Finalment és hora de marxar, tot just comença a arribar molta gent, part d'aquesta gent estan allotjats al refugi o bé han acampat a les zones permeses a prop seu. La majoria de les persones són tots francesos, no parem de dir Bonjour, bonjour, jeje. Pugen famílies senceres, molts nens i molts gossos, com he dit abans el Canigó (2784 metres) és un dels cims més populars i concorreguts de tot Catalunya i França. El camí de tornada no té cap perdua, ja que és el mateix que de pujada.

Paisatges del Canigó

Observem alguns petits estanys a la part sud-oest del Canigó

Un altre cim del massís del Canigó

El Refugi de Cortalets

Un gran llac veiem al fons, no sé on deu pertànyer

El sol brilla sobre el golf de Roses

Més paisatges del massís del Canigó, no t'ho acabes pas!!

Restes de la glacera del Canigó, una llàstima que es vagin perdent

Una panoràmica espectacular, quin dia tan serè

Tots preparats per marxar, ara només baixada!!

Una fotografia de tots cinc pel record, gràcies Canigó

Una selfie des de la taula d'observació, al fons la creu

Preciosa taula d'observació, té uns colors fantàstics

Trobem aquest poema a la part inferior

Tota la carena pirenaica de la zona de Vallter

Vistes dels Gra de Fajol i Bastiments

Alta Cerdanya amb el Carlit ven imponent amb els seus 2.921 metres

Prades de Conflent

Al centre de la imatge a la part alta hi ha el poble d'Eus

Estranya formació rocosa que apreciem de baixada

Molta gent practica el paravent en aquesta zona

Abans de deixar la carena de la muntanya per fer un gir a mà dreta per encarar la part de la font de la Perdiu ens topem amb unes quantes vaques que estaven al mig del camí, alguna es va posar molt nerviosa en veure al Roc, la Belen el va haver de lligar. He de dir que vàrem fer molt bé en pujar tan d'hora, ja que tot el camí de baixada va ser un pèl pesat per què no fèiem més que esquivar a gent que pujava. A prop del petit ramat de vaques vam veure uns quants nois que practicaven salt amb parapent, tot un espectacle. Un cop abaix ens vam aturar una estona al costat de l'Estanyol per menjar algunes llaminadures que havíem comprat el dia anterior.

Aquesta vaca ens observa amb molta inquietud mentre passem a prop seu

La mare i els seus petits, que macos que són

Aquesta fa cara d'empipada, millor no dir-li res...


Deu ser una passada ser-hi aquí dalt, quines vistes!!

Un altre noi acaba de realitzar un salt


Roc estàs fet tot un model, la muntanya et va de meravella

Trobarem a faltar aquests meravellosos paisatges

El cim queda molt lluny ja...

Noies ara feu millor cara que quan pujàveu eh... jeje

Roc t'has guanyat el reportatge avui, i això que no ens has deixat dormir!

Un aeroplà ens sobrevola quan arribàvem a l'estanyol

Arribats al refugi de Cortalets vam decidir entrar per prendre alguna coseta, era la recompensa a l'esforç realitzat. Un cop vam acabar amb els refrigeris ens vàrem dirigir cap al cotxe que el teníem aparcat a 5 minuts més avall, després ens quedaria una altra 1:30 de cotxe per completar els 20 quilòmetres de pista. Un cop avall ens vam apropar fins a Prades altre cop per menjar alguna cosa al McDonald que hi ha situat a l'entrada del poble, ja que tot seguit havíem de tornar cap a casa i ja eren les 14.00 hores de la tarda. Desitgem que us hagi agradat molt la ruta al Canigó, cim emblemàtic del Pirineu.

Ja som abaix, arribem a l'estany que vam veure de pujada
 
Molt bé campió!!

Panoràmica del Canigó amb l'estanyol a sota
          
Arbre mort darrere el refugi

El premi a l'esforç

Des de Camina i calla desitgem que ús allí agradat molt aquesta fantàstica ascensió, el Canigó és un cim mític de França i Catalunya, és clar que sí. Almenys un cop a la vida si ha de pujar si es té l'oportunitat, fins un altre dia!!

Distància total: 9,5 quilòmetres
Temps total de la ruta: 4:55 minuts
Temps aturats: 1:25 minuts
Desnivell positiu: 797 metres
Desnivell negatiu: 686 metres

Podeu trobar la ruta al Wikiloc aquí

3 comentaris:

  1. Tot molt be explicat!!! no t´has deixat res!! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, sempre procurem fer-ho el millor possible.
      Una abraçada

      Elimina
  2. m'ha agradat molt com ho has explicat, i el Roc és guapíssim! l'any passat passat vaig fer el Canigó desde Vernet passant per xemeneia i ara voldria pujar per Cortalets, algun allotjament a prop que pugueu recomanar? gràcies

    ResponElimina