El nostre logotip

El nostre logotip

dissabte, 21 d’abril de 2018

Puig Rodó (1.055), Dolmen del Puig Rodó i Observatori astronòmic de la Montjoia, l'Estany, Moianès 15/04/2018

Avui fem una passejada força més tranquil·la del que és habitual, com sabem que hi ha dies per tot sent Diumenge no ens volem castigar gaire, que l'endemà hem d'anar a treballar.
Ens apropem al petit poble de l'Estany dintre de la comarca del Moianès i aprofitem per fer un vol pels seus boscos i veure el poble un cop acabada l'excursió.

Per arribar en cotxe:

Agafem la C-17 a Les Franqueses del Vallès, després prenem la sortida 60A cap a C-154 en direcció Vic Oest, ens mantenim a l'esquerra a la bifurcació per continuar per la sortida 60B, seguim els senyals Manresa/C-25/Lleida/Prats de L. i ens incorporem a la C-154. De seguida agafem la C-25 durant 10 quilòmetres per després agafar la sortida 164 cap a C-59/Moià/L'Estany/Oristà, finalment continuem per C-59 fins al poble de l'Estany. La C-59 és una carretera estreta amb molts revolts, cal tenir cura, ja que hi passen molts ciclistes. 

El recorregut:

Només arribar al poble girem a la dreta al carrer de Verdaguer, veiem a la cantonada l'Hostal Restaurant Grau i aparquem sense cap problema allà mateix. Ens apropem a peu a l'església de Santa Maria de l'Estany per donar una ullada, tot seguit tirem enrere i ens dirigim cap al carrer del Camí dels Pujolets per veure la Boca Sud de la Mina del Monestir de l'Estany. Des d'aquest punt ens dirigim cap a la Boca Nord de la Mina tot seguint els pous de ventilació, visitem ràpidament la imatge del Pedró de Pontarró i la Boca Nord. Després fem unes passes enrere i girem a la nostra esquerra, comencem a caminar per una ampla pista forestal (GR3 - GR177) que puja suaument cap al Coll Subirà, anem amb compte, ja que sembla força transitada (quads), almenys avui.

Agafem aquest carrer un cop hem sortit de l'església i anem directes a la Mina

Anem a buscar la Boca Sud de la Mina del Monestir de l'Estany

El poble de l'Estany comença a quedar enrere


Pou de ventilació visitable, nosaltres el trobem tancat i no el podem veure

Els pous de ventilació de la Mina

Imatge del Pedró de Pontarró


Boca Nord - El Pontarró



Boca Nord de la Mina del Monestir de l'Estany

Iniciem la pujada per aquesta àmplia pista 

Sense adonar-nos compte guanyem alçada ven de pressa, arribem a un punt que a la nostra dreta gaudim d'unes fantàstiques vistes del poble de l'Estany, ens aturem per gaudir del paisatge. Quasi la primera hora de caminada la pista forestal és envoltada de roures a les dues bandes del camí (Serrat de l'Horabona), després els roures desapareixen per ser substituïts per Pi Roig. En qüestió d'una hora fem cim, cal dir que abans d'arribar al Puig Rodó (1.055 m) trobem un corriol a mà dreta de la pista, hi ha un petit cartellet de fusta clavat a un Pi amb el nom del cim. La pujada és molt curta però intensa en comparació amb la pista forestal per la qual anàvem pujant. Arribem dalt del cim en 10 minuts aproximadament, no hi ha ningú, veiem que hi ha una caseta metàl·lica (d'observació, vigilància.) no ho sabem, és tancada. Al costat trobem el punt geodèsic en molt mal estat, ens fem les fotos corresponents i aprofitem per dinar l'entrepà, ja que la gana prem i és migdia.

Caminem per la pista, puja suaument, als dos costats trobem molts roures

A la Nahla li costa molt mirar a la càmera de vegades, l'Estany al darrere

Fantàstica vista del poble de l'Estany

El camí de la dreta puja fins al cim, nosaltres continuem per la pista principal

El camí de l'esquerra és el que hem trobat més avall, torna a la pista novament

La Nahla fa cara de contenta, gaudeix molt a la muntanya

Ja intuïm el Puig Rodó al fons a la part dreta

En aquest punt agafem el corriol a la dreta per arribar dalt del cim

Trobem aquest cartellet de fusta a l'entrada del corriol

Aquest tram de corriol serà el més dur de tota la jornada

En qüestió de 10 minuts fem cim, no hi ha ningú, tot per a nosaltres

Poder dinar així de tranquils sense ningú i amb aquestes vistes no té preu, el paisatge és preciós, fa un dia espectacular, tenim una panoràmica brutal que va des del massís del Montseny fins a Montserrat i entremig veiem la Mola i el Montcau. Un cop dinats (passats 20 minuts) reprenem la marxa, just davant el punt geodèsic (mirant cap al Vallès Oriental i Occidental) trobem un corriol poc marcat, baixem per aquí i de seguida desemboca en un altre camí un pèl més ample, girant lleugerament a l'esquerra en sentit NE i que ràpidament desemboca a la pista forestal per la qual anàvem pujant des de l'inici. Un cop som a la pista principal continuem caminant i en pocs minuts ens desviem a la dreta per un altre camí, tot just on veiem un cartell blau que diu "bassa bombers". Baixem i en 50 metres tenim a la nostra esquerra el Dolmen del Puig Rodó. A la part superior del Dolmen hi ha una creu gravada, intuïm el Cristianisme en aquella época.


Una selfie amb un altre cim conquerit, Puig Rodó (1.055 m)

Jessica i Nahla al punt geodèsic (1.055m)

Jo amb la gosseta més maca del món, la Nahla

Una esplèndida panoràmica que va des del Montseny fins a Montserrat

Quin balcó tenim, veiem part del Vallès Oriental, l'Occidental i el Bages

Podem veure la forma arrodonida del cim plagat de Pi Roig

Ens desviem del camí, girem a la dreta, justament on indica "Bassa Bombers"

Arribem al Dolmen del Puig Rodó, la Nahla ven feliç pujant-hi dalt

El Dolmen té una creu gravada, intuïm el Cristianisme en aquella època

Jo amb la petita de la casa 

Dolmen del Puig Rodó

Reprenem el camí, al costat del dolmen surt un corriol "mirant cap a la bassa de bombers" queda a l'esquerra, l'agafem i de seguida ens condueix a la pista principal per la qual veníem de més enrere fent la passejada. En pocs minuts arribem al Collet de la Caseta Alta, girem lleugerament a l'esquerra passant pel davant de la caseta de fusta que la deixem a la nostra dreta, continuem endavant per la pista principal. Trobem algunes masies al nostre pas, el camí puja una mica per guanyar alçada i situar-nos d'aquesta manera en una mena d'altiplà on trobarem petits prats de pastura. Continuem caminant i de sobte "hualaaaa" veiem davant nostre l'Observatori Astronòmic de la Montjoia. Cal dir que té una forma curiosa, de lluny sembla que estiguem veient al Darth Vater de la Guerra de les Galàxies!!

Agafem el camí que surt més a l'esquerra per anar a buscar la pista principal

Sortim del caminet de la part dreta de la imatge, continuem per la pista 

Segons el cartell ens queden 7 quilòmetres per arribar a l'Estany

Collet de la Caseta Alta, girem a mà esquerra passant per davant la caseta

Caseta de fusta



Amics molt simpàtics que ens trobem seguint la pista principal

El sol es ven amunt ja, no hi ha quasi ombra en aquesta part de la muntanya

De sobte veiem a l'horitzó l'Observatori astronòmic de la Montjoia

Cada cop és més a prop, destaca molt entre els arbres

Amb la Nahla a l'Observatori

Vist per la part frontal ens recorda a la Guerra de les Galàxies, Darth Vater

Continuem caminant, no deixem la pista principal en cap moment

Seguim caminant, el camí comença a baixar lentament però de seguida el descens es fa més pronunciat. Estem ja a la cara Nord de la muntanya i es nota, ja que tot el camí és força ple de fang, es fan evidents les pluges d'aquests darrers dies, es respira la humitat en l'ambient. Arribem a una cruïlla on girem a l'esquerra cap a ponent en direcció el camí de Sant Jaume tot seguint les indicacions en color blau que trobem a un pòster de fusta, si ens fixem a terra, agafant el camí de l'esquerra hi ha una marca de pintura de color groc a una pedra. Som a la part més al Nord de la muntanya, continuem trepitjant fang, hi ha moltes traces de tractors, es nota que és zona de pastura. Al cap d'uns minuts veiem un cartell a la dreta del camí que indica la "Font Canaleta", ens apropem, ja que només és a 50 metres. És un indret preciós, molt ven cuidat, trobem una taula de pedra i un cartell on explica que l'aigua de la font té propietats medicinals o almenys això es creia fa molts anys.

Aquesta part del recorregut és més humida, trobem molt fang al llarg del camí

Cruïlla de camins, girem a l'esquerra tot seguint les indicacions cap a l'Estany

Seguim les indicacions del cartell de color blau, cap a l'Estany

Agafem el camí de més a l'esquerra, a una pedra hi ha una taca de pintura!

El camí perd alçada ràpidament, girem a l'esquerra en aquest revolt

Ens topem amb el cartell de la Font Canaleta, és a 50 metres a la dreta

De seguida arribem a l'espai de la Font Canaleta, és molt maco el lloc

Cartell informatiu sobre aquest espai i les seves aigües

Aquí s'explica que aquesta aigua de la font té característiques medicinals

Font Canaleta

És un indret fantàstic per fer una aturada i relaxar-se una estona

Continuem la marxa, ara l'ombra desapareix i dóna pas al sol radiant de primera hora de la tarda, de sobte a un revolt comencem a veure que el terra es força empedrat. Ja ven avall quan el camí és totalment planer trobem un altre cartell que ens assenyala la font d'Auró a mà esquerra, aquesta no l'anem a veure, ja que el sol pica de valent i decidim tirar per arribar abans. Trobem uns enormes camps de conreu amb un verd preciós, al cap de poca estona arribem a una nova cruïlla, aquí girem a l'esquerra direcció l'Estany, només cal seguir les indicacions del cartell en color blau, últims metres i arribem al punt d'inici del GR3 - GR177 (on hi ha la Boca Nord de la Mina), passant entremig d'algunes finques on uns gossos ens borden al nostre pas. En aquest punt s'uneix la ruta d'avui sent circular d'aquesta manera, caminem els últims metres, travessem la carretera amb molta precaució i ja som al punt d'inici, l'església. Aprofitem per fer un vol ràpidament aquest petit nucli abans de marxar cap a casa.

El camí de sobte s'omple de pedra, desapareix el fang

A l'esquerra trobem la Font d'Auró, en aquest cas no ens acostem a veure-la

Colors de primavera, els camps de cultiu són ven verds ara

Cruïlla, girem a l'esquerra, direcció l'Estany

Més camps de cultiu, procurem no trepitjar gaire que com ens vegi el pagès..

Camp sembrat de blat

Ja veiem les primeres finques del poble, la passejada s'acaba

En aquest punt s'acaba la volta circular, veiem els pous de ventilació

Veiem els pous de ventilació de la Mina altre cop, caminem per la dreta

Finalment arribem al poble, travessem la carretera amb molt de compte




Distància total: 11,34 quilòmetres
Temps total de la ruta: 3:16minuts
Temps aturats: 34 minuts
Desnivell positiu: 333 metres
Desnivell Negatiu: 327 metres

Pots trobar la ruta al Wikiloc aquí



Curiositats:

El 22 de març del 2015 es va dur a terme una consulta no vinculant per determinar la creació de la 42a comarca de Catalunya. La pregunta formulada fou "Vol que els municipis de Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, L'Estany, Moià, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló i Sant Quirze de Safaja formin part de la nova comarca del Moianès?". El resultat fou del 80,6% de vots a favor de crear la nova comarca, un 16,34% de vots en contra, un 1,82% de vots en blanc i un 1,24% de vots nuls. La participació total va ser del 47,38%, el que significa que han votat 5.146 de les 10.861 persones censades amb dret a vot. La posició oficial del Govern de Catalunya era tramitar davant del Parlament de Catalunya la creació de la nova comarca en cas de guanyar el sí, com així fou. Finalment, el 15 d'abril de 2015 el Parlament de Catalunya aprovà el projecte de llei de creació de la comarca del Moianès, amb 105 vots a favor, 7 en contra i 17 abstencions. Oficialment, la comarca del Moianès quedà legalment constituïda l'1 de maig de 2015, segons la disposició addicional segona de la llei de 23 d'abril, la qual estableix que "aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya", cosa que succeí el 30 d'abril. Tot i això es va esperar que se celebressin les eleccions municipals de maig de 2015, i l'acte oficial de constitució del Consell Comarcal no es va fer fins al 20 de juliol de 2015 sent nomenat president del mateix, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras i Rubio.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada