Castell de Torroella de Montgrí 12/10/2017

Informació Viquipèdia:

El castell del Montgrí (anomenat també de Torroella de Montgrí o de Santa Caterina) és una fortificació militar del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional. Fou construïda entre 1294 i 1301 pel rei Jaume II, al cim del massís del Montgrí al terme de Torroella de Montgrí, Baix Empordà.

El Montgrí és una petita muntanya de tipus calcari, d'una altitud de 315 m i situada a 6 km del mar. Des del cim es veu la plana de l'Empordà fins al Canigó.

Descripció:

Marca la tendència importada d'orient després de les primeres Croades a Terra Santa durant els segles XII i XIII. És un gran edifici rectangular, amb torres rodones d'angles i alts murs emmerletats. No s'acabà mai de construir. El castell de Montgrí s'alça al cim del puig de Montgrí, a 315 metres d'altitud. És de planta quadrada amb quatre torres cilíndriques adossades als angles. L'edifici presenta quatre façanes d'estructura similar: coronament amb merlets, matacans i espitlleres.

La porta d'accés s'obre a la façana sud; es tracta d'un portal d'arc de mig punt amb grans dovelles de pedra. Quatre úniques finestres (una a la façana sud, dues a l'est i una a l'oest) trenquen la solidesa dels murs: són coronelles, d'arc de mig punt, i amb interessants capitells. L'interior, inacabat, permet tanmateix deduir-ne la configuració general. Als angles, s'observen les portes d'accés a les torres, al nivell de planta baixa i pis, en correspondència als rengles d'espitlleres que recorren els murs i al nivell superior del camí de ronda. Un quadrat empedrat del terra delimita l'espai destinat a pati central, al voltant del qual s'havien de distribuir les dependències, fet confirmat per les arrencades d'arcs que encara es conserven.

Història:

És una fortalesa construïda entre 1294 i 1302. L'origen de la construcció del castell de Montgrí es troba en la rivalitat existent entre el rei Jaume II i els comtes d'Empúries. Es començà a construir per Bernat de Llabià, governador de Torroella, el 1294 com a punt de control per un enfrontament entre Jaume el Just i Ponç V, comte d'Empúries. La data d'inici de les obres es desprèn de l'escrit de Jaume II al seu procurador Bernat de Llevià, veí de Torroella, en el qual el rei li encarregava l'administració i direcció de les obres del castell. Per a la construcció es comptà amb les rendes reials de Torroella i un impost sobre els bous d'Ullà i Albons. Tres anys després, el mateix Bernat de Llevià va rebre la custòdia del castell.

Les obres es van interrompre el 1301 sense acabar-ne la construcció, a causa de la consolidació del poder del comtat de Barcelona enfront del comtat d'Empúries. La pèrdua d'importància de la casa comtal emporitana va fer innecessari l'acabament de l'obra, encara que es coneix amb exactitud la data d'interrupció. Les darreres notícies que es tenen del castell daten del 1413, i el relacionen amb la família Llevià. Ja dintre del segle XX, l'abandó havia conduït l'edifici a una situació de degradació preocupant. El 10 de novembre de 1985 es féu una jornada popular de neteja a fi de conscienciar els organismes oficials de la necessitat de restaurar-lo. La Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament encarregaren un projecte de consolidació i posteriorment fou aprovat el pressupost necessari per dur-lo a terme.

Els castells de Bellcaire i del Montgrí encara es miren desafiants, tots dos són testimonis de la lluita aferrissada de la monarquia contra el poder feudal. La lluita acabà amb la incorporació del comtat a la corona, després d'ocasionar la ruïna de la comarca i la desviació del curs del Ter de la plana nord del Montgrí a la plana sud a la primera meitat del segle XIV. Aquesta desviació provocà la formació de les dunes continentals de Torroella.

Arribar en cotxe:

Per arribar fins a la població de Torroella de Montgrí agafarem l'autopista AP-7 direcció Girona (si venim de Barcelona). Agafarem la sortida 6 (peatge de 5,95 des de Llinars), continuem per la C-66 per després girar més endavant a la nostra esquerra agafant la GI-642, carretera que un cop passat el petit poble de Parlavà es converteix en la GI-643. Abans d'arribar a Torroella de Montgrí trobem una rotonda, girem a l'esquerra per incorporar-nos a la C-31 que de seguida ens deixa a l'entrada del poble. Un cop al poble hem d'arribar al carrer anomenat Ronda Pau Casals, trobarem un pàrquing de terra tot just al costat del punt d'inici de la ruta, aquest està situat quasi al final del carrer, teniu com a referència el col·legi Sant Gabriel.

Punt d'inici del camí que ens durà al Castell

Seguim les indicacions del cartell

La Nahla ven contenta que ja hem començat la ruta

Al cap de poca estona de caminar passem per davant de la primera Capella

Veiem el camí de pujada, no hi ha res d'ombra

Exemplar fantàstic de Romaní

La Nahla i jo a una de les capelles

Creu de Santa Caterina

Espai Natural de les Dunes, la vegetació és quasi inexistent

El sol colla de valent, sembla estiu, cal dur aigua en abundància

Nahla ja i som a dalt, molt bé!!

El poble de Torroella de Montgrí i la plana del Baix Empordà de fons

Els murs del Castell estan ja a tocar, últims metres

Jessica i Nahla davant la porta del Castell, ara accedirem al seu interior

Un servidor a l'entrada del Castell, dintre hi ha molta gent fent la visita

Porta vista des de l'interior

Vine Nahla que ens farem una foto aquí

L'interior del Castell és totalment buit, no hi ha res de res

 

Detall d'un antic arc o columna

Podem recórrer a peu tot el castell per la seva part més elevada

Torroella de Montgrí

L'Estartit, una llastima que hi ha molta calitja i no s'hi veu bé

Marxem del castell, ara direcció el Coll d'en Garrigars

Fossa del Castell 

Murs exteriors, aquesta és la façana que dóna a la part Nord-oest

Davant nostre el proper objectiu, el cim del Montplà (311 m)

Preciós el Castell vist des de lluny, ens dirigim cap al Coll d'en Garrigars

La baixada ha tingut algun tram un pèl complicat, cal fer servir les mans

Espai Natural de les Dunes i Castell de Torroella de Montgrí, preciós!!

Cim del Montplà (311 m)

Un altre cim aconseguit Nahla, molt bé!!!

Pessebre al cim del Montplà

Una selfie dels tres al cim, el castell queda ja molt lluny

L'ermita de Santa Caterina vista des del cim del Montplà

Com veieu en aquesta part de l'espai natural de les dunes no hi ha arbres

Ens acostem fins a la caseta, després desfem novament el corriol

Antiga caseta de vigilància, imaginem que dels forestals

Vistes espectaculars des d'aquest punt, el camí de baixada és inconfusible

Som al Coll de les Sorres, dintre de l'àrea de pícnic de la casa de les Dunes

Àrea de pícnic de la casa de les Dunes

Passem pel davant de la casa i seguim pista avall en direcció Sud-oest

Ha fet un dia de molta calor, en aquest tram ja no disposem de cap ombra

Vinyes i oliveres, al Baix Empordà i tenim una gran Denominació d'Origen

D'aquestes vinyes sortiran grans vins amb denominació d'origen Empordà

Més i més camps d'oliveres centenàries durant la part final del recorregut

Aquí venim del camí de l'esquerra i girem direcció sud cap al poble

Olives per fer un gran oli d'oliva

El camí final es força planer, una llarga pista que sembla no acabar-se mai

Les oliveres comencen ja a donar el seu fruit, les olives

Les noies fent una pausa sota una olivera centenària

Queda ja molt lluny la muntanya per la qual hi hem estat caminant

Recorregut:

Iniciem la ruta al carrer del Camí de les Dunes, situat als peus del massís del Montgrí, al terme de Torroella de Montgrí. Allà veiem un cartell indicatiu on s'expliquen les tres rutes, al castell, a l'ermita de Santa Caterina i a les dunes, que es poden fer des d'aquest punt. A partir d'aquí trobem les marques del GR (vermelles i blanques) que hem de seguir fins a dalt del castell. En qüestió de mitja horeta com a molt, s'arriba a l'inici del coll de la Creu, on passem davant de tres capelles de pedra. Aquestes construccions són petites estacions de rosari del camí de pelegrinatge a l'ermita de Santa Caterina. Al cim del coll trobem una creu de ferro que marca la sortida de quatre camins: el que va al castell, el que torna a Torroella, el de la muntanya d'Ullà i el de l'ermita de Santa Caterina. Continuem pel camí de la dreta, que és el que va al castell seguint les marques del GR 92. El seguim sense deixar-lo en cap moment, uns 20 minuts i arribem al castell.
El castell del Montgrí es va començar a construir entre el 1294 i el 1301, a iniciativa del rei Jaume II per defensar-se de les amenaces dels comtes d'Empúries, però les obres no es van acabar. Així que el que veiem avui és un castell inacabat. Un cop vist el Castell, amb la pujada per les escales de cargol que hi ha al seu interior per accedir a la part superior d'aquest, i poder gaudir de les fantàstiques vistes, reprenem el camí. Ens dirigim cap a la part més occidental de la muntanya, en direcció Nord-oest. Ara toca baixar, cal anar amb cura, ja que en algun tram hem de fer servir les mans, com anem amb la gosseta i no estem acostumats, prenem més cura del que és habitual.
En qüestió d'uns 15 minuts arribem al coll d'en Garrigars, des d'aquest punt surten tres camins, un a l'esquerra, un altre avall a la dreta i un tercer tot recte que puja una mica davant nostre, agafem aquest últim per dirigir-nos al punt més alt de tot el massís. Caminarem en lleugera ascensió però sense cap dificultat, l'única vegetació que trobem són arbustos típics de la zona, La lleterassa (Euphorbia dendroides).
Al cap de res arribem ja al punt més elevat, el cim del Montplà situat a 311 m d'altura. Trobem un petit pessebre al costat del ferro que marca el cim, fem les corresponents fotografies. Llàstima que el dia es tapa un pèl, no és nítid del tot i no podem veure amb claredat les Illes Medes ni la Badia de Roses, però no passa res, sabem que estan allà. Un cop hem gaudit durant 5 minuts al cim reprenem la marxa, seguim les marques del GR 92 i passem pel costat d'una caseta de vigilància, sembla mig abandonada, fem una ullada dintre i desfem el corriol uns metres per continuar el nostre itinerari.
Seguim carena avall uns metres, de seguida veiem un corriol a mà dreta, l'agafem i d'aquesta manera no arribem al cim del Puig Rodó (267 m) que ens quedaria una mica més endavant si continuéssim tot recte. Aquest nou corriol el que fa és bordejar la caseta de vigilància per sota, sempre direcció Sud-est, de seguida comença a baixar molt directe. Ens dirigim al coll de les Sorres situat a uns 130 m d'altura. Un cop aquí al coll hi trobem l'àrea de lleure de la Caseta de les Dunes amb una font i un cartell informatiu.
Donem una ullada al GPS, ens situem, l'últim tram és el més fàcil de tot el dia, passem pel davant de la casa del Guarda, abans d'arribar a la casa, surt un corriol just davant nostre que s'endinsa al bosc, no l'agafem, anem directes a la casa (dreta) i no deixem aquesta pista en cap moment, és el Camí de Torroella a les Dunes. El que queda de ruta és molt fàcil, només cal continuar la pista tot recte, al cap de pocs minuts sortirem de la part més ombria d'aquesta pista de terra i comencem a veure molts camps de cultiu d'oliveres. Cal dir que tota aquesta part del Baix Empordà s'hi dedica al cultiu de l'oli i vi així que és fàcil si hi camineu per aquí trobar moltes plantacions de vinyes i oliveres.
Al cap d'uns minuts el camí per on anem nosaltres desemboca en una altra pista, aquesta bé dels Camps de l'Horta d'en Reixac, el camí també és conegut com a "Camí del Mas Julià", fem un gir a la dreta, sempre direcció Sud buscant el poble de Torroella de Montgrí. No hi ha ni un anima, caminem sols, el sol pica de valent ara en aquesta part més baixa del massís. Finalment passem pel costat del camp de futbol de Torroella i entrem al poble, som a la Ronda Pau Casals. Continuem caminant recte sense desviar-nos, passem pel davant del Col·legi Sant Gabriel i en qüestió de 5 minuts arribem al punt d'inici d'aquesta fantàstica ruta.

Distància total: 7,6 quilòmetres

Temps total de la ruta: 3:25 minuts

Temps aturats: 1:04 minuts

Desnivell positiu: 387 metres

Desnivell negatiu: 370 metres

Podeu trobar la ruta al Wikiloc aquí

Recomanacions:

Desitgem que ús hagi agradat molt aquesta ruta, no presenta gaire dificultat, això sí, no recomanem fer-la a l'estiu, ja que no hi ha quasi ombra ni fonts on veure aigua. El millor és fer-la entre l'hivern-primavera o a la tardor com hem fet nosaltres. Només cal que segui les indicacions del nostre track del GPS i també les indicacions de part del GR-92. Salut i cames!!!